Consulta pública prèvia a l’elaboració del Decret d’Orientació educativa
Consulta pública prèvia a l’elaboració del Decret d’Orientació educativa
El Consell orientador de 4t d'ESO hauria de ser vinculant perquè tothom li donés més importància i per assegurar que al batxillerat està l'alumnat que necessita fer aquesta via. Es poden establir excepcions amb compromisos signats per part de la família i l'alumnat que permetin fer el batxillerat si el consell orientador no estava redactat en aquest sentit.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
5 comentaris
Conversa amb Anna Comín
És un bon debat. Però d'inici no hi estic d'acord.
Crec que el Consell Orientador hauria de mantenir-se com el que és, un consell. Potser des dels centres cal fer més partícips del consell a l'alumnat i famílies perquè en moltes ocasions pot ser una informació que queda amagada entremig de moltes que se'ls dona a final de curs.
La decisió de l'escolarització postobligatòria ha de ser orientada, guiada per nosaltres, els i les professionals. Però en tot cas lliure. No vulguem assumir funcions i responsabilitats que són de la família.
Entenc que el debat no és fàcil, però la família ha de prendre la decisió a partir dels nostres criteris professionals (o les nostres decisions no tenen el mateix valor que les d'un metge?). La meva defensa de l'autoritat del consell orientador es basa en l'evidència de famílies que prenen la decisió del batxillerat perquè el seu fill o filla no ha entrat al cicle que volien. Aquesta tria no es pot basar en el fet de no saber què fer o com a segon plat, perquè al final, les conseqüències són negatives.
I tant, la tria no pot dependre d'això ni d'altres arguments rocambolescs que sento cada curs. I quan s'equivoquen i ho veies venir fa molta ràbia, crea molta impotència. Però ho hem d'assumir.
Dels consells d'un metge també som lliures de no fer-ne cas.
En algunes qüestions veig una tendència de certes famílies a traspassar la responsabilitat a l'escola/institut: posar límits, educar en valors, saber gestionar emocions i conflictes... I quan l'alumnat no en sap, se'ns acusa i se'ns carrega a nosaltres la culpa. Nosaltres tenim la nostra quota de responsabilitat quan a agents educatius, però no tota. I una de les funcions de les famílies és prendre decisions, aquesta no és nostra i no crec que fem cap favor assumint-la, al revés. Cal que l'alumnat percebi els progenitors (i hi hem de col·laborar) com aquells que els protegeixen i els guien en la presa de decisions; i que per prendre decisions cal que s'assessorin (com ho farien amb un metge o un advocat), però ja.
Conversa amb Paula
Tampoc estic a favor. L'alumnat té l'oportunitat d'equivocar-se, o no, i també forma part de l'aprenentatge del procés de presa de decisions.
Deixa el teu comentari
Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.
En contra És un bon debat. Però d'inici no hi estic d'acord. Crec que el Consell Orientador hauria de mantenir-se com el que és, un consell. Potser des dels centres cal fer més partícips del consell a l'alumnat i famílies perquè en moltes ocasions pot ser una informació que queda amagada entremig de moltes que se'ls dona a final de curs. La decisió de l'escolarització postobligatòria ha de ser orientada, guiada per nosaltres, els i les professionals. Però en tot cas lliure. No vulguem assumir funcions i responsabilitats que són de la família.