Pacte Nacional per la Llengua. Procés participatiu

Cal anar més enllà, superar el marc legal espanyol que diu que la llengua oficial de Catalunya és l'espanyol i que tots tenim el deure de conèixer-la. Cal derogar aquest punt. El castellà ha de deixar de ser oficial i obligatori a Catalunya. En un territori on es parlen més de 300 llengües, cal sortir de la dicotomia català-castellà i diversificar-nos. Que el fet de ser catalanoparlant no impliqui que també s'hagi de ser castellanoparlant -aquest doblet és un producte de la imposició i d'intent de lingüicidi-, sinó que es pugui ser catalanoparlant i saber anglès o francès, o amazic o italià, etc.

Però mentrestant:

Que la Generalitat faci complir la llei de Consum la qual indica que els productes que es venen a Catalunya han de ser, com a mínim, etiquetats en català. Així mateix, que també faci complir les lleis de Consum quant a l'atenció en català. Fer-les complir, vol dir també, establir sancions importants per als incompliments.

Fer complir la llei del cinema que establia que el 50% dels films estrenats a Catalunya han de ser doblats/subtitulats en català i no només fer-la complir, sinó que ampliar-la al 100% dels films.

Recordem que la Generalitat mateixa no fa complir certes lleis lingüístiques per covardia.

Que es faci una llei d'ús del català a les empreses amb un reglament. Parlo d'ús intern: factures, albarans, comunicacions internes de les empreses, programari de gestió, etc. Tot això ha d'anar regulat. Així mateix, les empreses d'un mínim determinat de treballadors, els han de fer cursos de català. I, els treballadors, han de poder fer servir -i han de fer servir- el català als seus llocs de treball. Perquè això funcioni caldran unes inspeccions regulars a les empreses amb sancions per a incompliments.

Campanyes de conscienciació entre la població perquè els catalanoparlants no canviïn al castellà. Si algú ha de canviar de llengua no són els catalanoparlants. Aquestes campanyes han d'anar acompanyades de mesures que incentivin la seguretat i la protecció dels parlants, que no se sentin sols.

La llengua vehicular de les escoles ha de ser la catalana, tant a les aules com als passadissos com a l'esbarjo. A les zones de Catalunya on hi ha poc català, que es reforcin amb més català. A les zones de Catalunya on s'hi parla prou català, protegir-les i blindar-les perquè el català en continuï sent la llengua hegemònica.

Potenciar la creació de mitjans de comunicació (siguin individuals o plataformes) en català i dificultar la recepció dels mitjans que no ho són.

Preservar, blindar i estimular des d'un punt de vista lingüístic, les poques zones que encara queden a Catalunya on el català és la llengua més o menys dominant en l'àmbit oral.