Information about the cookies used on the website
We use cookies on our website to improve the performance and content of the site. The cookies enable us to provide a more individual user experience and social media channels.
" class="part-icon-bars">

Pacte Nacional per la Llengua. Procés participatiu

Reconsiderarem pressupòsits, revisarem polítiques, renovarem compromisos i preveurem línies d’actuació per al futur per convertir la llengua en un punt de trobada i en una eina de cohesió social

Phase 3 of 3
Retorn 01/10/2022 - 03/10/2022
Process phases

Changes at "Actualització del sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic"

Title

  • +{"ca"=>"Actualització del sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic"}
  • +{"ca"=>"Actualització del sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic"}
Deletions
Additions
  • +{"ca"=>"Actualització del sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic"}
Deletions
Additions
  • +{"ca"=>"Actualització del sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic"}

Body

  • +["

    Objectius de la proposta:

    • contribuir a un millor aprenentatge del llenguatge jurídic.
    • crear un nou incentiu per a l'aprenentatge del llenguatge jurídic.


    La proposta consisteix a actualitzar el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic català. Aquest sistema es va idear el 2001 (Decret 152/2001, de 29 de maig) i el plantejament que es va fer corresponia sobretot a la necessitat de formar el cos de funcionaris i altres operadors jurídics de l'Administració de justícia. Per aquest motiu, els textos que són objecte d'avaluació són majoritàriament els textos que redacten jutges (la sentència, la interlocutòria i la provisió), lletrats de l'Administració de justícia (l'edicte, el decret, la citació, l'acta, les diligències, etc.) i també advocats (la demanda, el recurs i la querella).

    Actualment, i atesos diferents canvis legislatius i de funcionament produïts des del 2001, la prova per obtenir el certificat de llenguatge jurídic català va adreçada a un col·lectiu més ampli que els operadors que treballen a l'Administració de justícia o que s'hi relacionen. A més, atès que el títol dona punts a oposicions i altres processos, augmenta el nombre d'interessats a obtenir el títol que no són funcionaris de l'Administració de justícia ni tampoc operadors que hi treballin directament. En conseqüència, fa uns quants anys que s'està ensenyant a redactar sentències a persones que mai seran jutges, demandes a persones que mai seran advocades o citacions a persones que mai seran lletrats de l'Administració de justícia. En altres paraules, s'estan ensenyant els criteris de redacció i l'estructura de fins a 11 textos diferents a persones que és poc probable que hagin de redactar aquests textos.

    Per tot això, crec que cal replantejar, fer evolucionar el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic i adaptar-lo a les necessitats actuals dels aspirants a obtenir el certificat. Com?

    Solucions proposades:

    • Anomenar \"certificat de llenguatge judicial\" a l'actual i reservar-lo per al personal de l'Administració de justícia.


    • Crear un segon certificat (anomenat, per exemple, \"certificat de llenguatge jurídic general\"), en el qual caldria eliminar l'estudi de textos que redacten jutges i lletrats i caldria buscar nous textos més adaptats al perfil del nou examinand, actualitzar els materials didàctics i incloure continguts sobre llenguatge legislatiu (textos com ara contractes, convenis, bases reguladores), així com sobre l'argumentació (aplicable a demandes, però també a informes o dictamens), entre d'altres.


    • També es podria plantejar recuperar el certificat de llenguatge administratiu, ja que es detecta bastanta demanda.


    Aquesta proposta no només permetria adaptar a les necessitats actuals el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic, sinó que també contribuiria a l'elaboració de nous materials didàctics sobre el llenguatge jurídic català, un tipus de recurs que actualment està estancat i on es detecta la necessitat de, per exemple, materials sobre argumentació.

    Avantatges de la proposta: la regulació de l'avaluació i certificació de coneixements català és competència única de la Generalitat de Catalunya.

    "]
  • +["<p>Objectius de la proposta:</p><ul><li>contribuir a un millor aprenentatge del llenguatge jurídic.</li><li>crear un nou incentiu per a l'aprenentatge del llenguatge jurídic.</li></ul><p><br></p><p>La proposta consisteix a actualitzar el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic català. Aquest sistema es va idear el 2001 (Decret 152/2001, de 29 de maig) i el plantejament que es va fer corresponia sobretot a la necessitat de formar el cos de funcionaris i altres operadors jurídics de l'Administració de justícia. Per aquest motiu, els textos que són objecte d'avaluació són majoritàriament els textos que redacten jutges (la sentència, la interlocutòria i la provisió), lletrats de l'Administració de justícia (l'edicte, el decret, la citació, l'acta, les diligències, etc.) i també advocats (la demanda, el recurs i la querella).</p><p>Actualment, i atesos diferents canvis legislatius i de funcionament produïts des del 2001, la prova per obtenir el certificat de llenguatge jurídic català va adreçada a un col·lectiu més ampli que els operadors que treballen a l'Administració de justícia o que s'hi relacionen. A més, atès que el títol dona punts a oposicions i altres processos, augmenta el nombre d'interessats a obtenir el títol que no són funcionaris de l'Administració de justícia ni tampoc operadors que hi treballin directament. En conseqüència, fa uns quants anys que s'està ensenyant a redactar sentències a persones que mai seran jutges, demandes a persones que mai seran advocades o citacions a persones que mai seran lletrats de l'Administració de justícia. En altres paraules, s'estan ensenyant els criteris de redacció i l'estructura de fins a 11 textos diferents a persones que és poc probable que hagin de redactar aquests textos.</p><p>Per tot això, crec que cal replantejar, fer evolucionar el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic i adaptar-lo a les necessitats actuals dels aspirants a obtenir el certificat. Com?</p><p>Solucions proposades:</p><ul><li>Anomenar \"certificat de llenguatge judicial\" a l'actual i reservar-lo per al personal de l'Administració de justícia.</li></ul><p><br></p><ul><li>Crear un segon certificat (anomenat, per exemple, \"certificat de llenguatge jurídic general\"), en el qual caldria eliminar l'estudi de textos que redacten jutges i lletrats i caldria buscar nous textos més adaptats al perfil del nou examinand, actualitzar els materials didàctics i incloure continguts sobre llenguatge legislatiu (textos com ara contractes, convenis, bases reguladores), així com sobre l'argumentació (aplicable a demandes, però també a informes o dictamens), entre d'altres.</li></ul><p><br></p><ul><li>També es podria plantejar recuperar el certificat de llenguatge administratiu, ja que es detecta bastanta demanda.</li></ul><p><br></p><p>Aquesta proposta no només permetria adaptar a les necessitats actuals el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic, sinó que també contribuiria a l'elaboració de nous materials didàctics sobre el llenguatge jurídic català, un tipus de recurs que actualment està estancat i on es detecta la necessitat de, per exemple, materials sobre argumentació.</p><p>Avantatges de la proposta: la regulació de l'avaluació i certificació de coneixements català és competència única de la Generalitat de Catalunya.</p>"]
Deletions
  • crear un nou incentiu per a l'aprenentatge del llenguatge jurídic.


La proposta consisteix a actualitzar el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic català. Aquest sistema es va idear el 2001 (Decret 152/2001, de 29 de maig) i el plantejament que es va fer corresponia sobretot a la necessitat de formar el cos de funcionaris i altres operadors jurídics de l'Administració de justícia. Per aquest motiu, els textos que són objecte d'avaluació són majoritàriament els textos que redacten jutges (la sentència, la interlocutòria i la provisió), lletrats de l'Administració de justícia (l'edicte, el decret, la citació, l'acta, les diligències, etc.) i també advocats (la demanda, el recurs i la querella).

Actualment, i atesos diferents canvis legislatius i de funcionament produïts des del 2001, la prova per obtenir el certificat de llenguatge jurídic català va adreçada a un col·lectiu més ampli que els operadors que treballen a l'Administració de justícia o que s'hi relacionen. A més, atès que el títol dona punts a oposicions i altres processos, augmenta el nombre d'interessats a obtenir el títol que no són funcionaris de l'Administració de justícia ni tampoc operadors que hi treballin directament. En conseqüència, fa uns quants anys que s'està ensenyant a redactar sentències a persones que mai seran jutges, demandes a persones que mai seran advocades o citacions a persones que mai seran lletrats de l'Administració de justícia. En altres paraules, s'estan ensenyant els criteris de redacció i l'estructura de fins a 11 textos diferents a persones que és poc probable que hagin de redactar aquests textos.

Per tot això, crec que cal replantejar, fer evolucionar el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic i adaptar-lo a les necessitats actuals dels aspirants a obtenir el certificat. Com?

Solucions proposades:

  • Anomenar \"certificat de llenguatge judicial\" a l'actual i reservar-lo per al personal de l'Administració de justícia.


  • Crear un segon certificat (anomenat, per exemple, \"certificat de llenguatge jurídic general\"), en el qual caldria eliminar l'estudi de textos que redacten jutges i lletrats i caldria buscar nous textos més adaptats al perfil del nou examinand, actualitzar els materials didàctics i incloure continguts sobre llenguatge legislatiu (textos com ara contractes, convenis, bases reguladores), així com sobre l'argumentació (aplicable a demandes, però també a informes o dictamens), entre d'altres.


  • També es podria plantejar recuperar el certificat de llenguatge administratiu, ja que es detecta bastanta demanda.


Aquesta proposta no només permetria adaptar a les necessitats actuals el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic, sinó que també contribuiria a l'elaboració de nous materials didàctics sobre el llenguatge jurídic català, un tipus de recurs que actualment està estancat i on es detecta la necessitat de, per exemple, materials sobre argumentació.

Avantatges de la proposta: la regulació de l'avaluació i certificació de coneixements català és competència única de la Generalitat de Catalunya.

"]
Additions
  • +["

    Objectius de la proposta:

    • contribuir a un millor aprenentatge del llenguatge jurídic.
    • crear un nou incentiu per a l'aprenentatge del llenguatge jurídic.


    La proposta consisteix a actualitzar el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic català. Aquest sistema es va idear el 2001 (Decret 152/2001, de 29 de maig) i el plantejament que es va fer corresponia sobretot a la necessitat de formar el cos de funcionaris i altres operadors jurídics de l'Administració de justícia. Per aquest motiu, els textos que són objecte d'avaluació són majoritàriament els textos que redacten jutges (la sentència, la interlocutòria i la provisió), lletrats de l'Administració de justícia (l'edicte, el decret, la citació, l'acta, les diligències, etc.) i també advocats (la demanda, el recurs i la querella).

    Actualment, i atesos diferents canvis legislatius i de funcionament produïts des del 2001, la prova per obtenir el certificat de llenguatge jurídic català va adreçada a un col·lectiu més ampli que els operadors que treballen a l'Administració de justícia o que s'hi relacionen. A més, atès que el títol dona punts a oposicions i altres processos, augmenta el nombre d'interessats a obtenir el títol que no són funcionaris de l'Administració de justícia ni tampoc operadors que hi treballin directament. En conseqüència, fa uns quants anys que s'està ensenyant a redactar sentències a persones que mai seran jutges, demandes a persones que mai seran advocades o citacions a persones que mai seran lletrats de l'Administració de justícia. En altres paraules, s'estan ensenyant els criteris de redacció i l'estructura de fins a 11 textos diferents a persones que és poc probable que hagin de redactar aquests textos.

    Per tot això, crec que cal replantejar, fer evolucionar el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic i adaptar-lo a les necessitats actuals dels aspirants a obtenir el certificat. Com?

    Solucions proposades:

    • Anomenar \"certificat de llenguatge judicial\" a l'actual i reservar-lo per al personal de l'Administració de justícia.


    • Crear un segon certificat (anomenat, per exemple, \"certificat de llenguatge jurídic general\"), en el qual caldria eliminar l'estudi de textos que redacten jutges i lletrats i caldria buscar nous textos més adaptats al perfil del nou examinand, actualitzar els materials didàctics i incloure continguts sobre llenguatge legislatiu (textos com ara contractes, convenis, bases reguladores), així com sobre l'argumentació (aplicable a demandes, però també a informes o dictamens), entre d'altres.


    • També es podria plantejar recuperar el certificat de llenguatge administratiu, ja que es detecta bastanta demanda.


    Aquesta proposta no només permetria adaptar a les necessitats actuals el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic, sinó que també contribuiria a l'elaboració de nous materials didàctics sobre el llenguatge jurídic català, un tipus de recurs que actualment està estancat i on es detecta la necessitat de, per exemple, materials sobre argumentació.

    Avantatges de la proposta: la regulació de l'avaluació i certificació de coneixements català és competència única de la Generalitat de Catalunya.

    "]
Deletions
Additions
  • +["<p>Objectius de la proposta:</p><ul><li>contribuir a un millor aprenentatge del llenguatge jurídic.</li><li>crear un nou incentiu per a l'aprenentatge del llenguatge jurídic.</li></ul><p><br></p><p>La proposta consisteix a actualitzar el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic català. Aquest sistema es va idear el 2001 (Decret 152/2001, de 29 de maig) i el plantejament que es va fer corresponia sobretot a la necessitat de formar el cos de funcionaris i altres operadors jurídics de l'Administració de justícia. Per aquest motiu, els textos que són objecte d'avaluació són majoritàriament els textos que redacten jutges (la sentència, la interlocutòria i la provisió), lletrats de l'Administració de justícia (l'edicte, el decret, la citació, l'acta, les diligències, etc.) i també advocats (la demanda, el recurs i la querella).</p><p>Actualment, i atesos diferents canvis legislatius i de funcionament produïts des del 2001, la prova per obtenir el certificat de llenguatge jurídic català va adreçada a un col·lectiu més ampli que els operadors que treballen a l'Administració de justícia o que s'hi relacionen. A més, atès que el títol dona punts a oposicions i altres processos, augmenta el nombre d'interessats a obtenir el títol que no són funcionaris de l'Administració de justícia ni tampoc operadors que hi treballin directament. En conseqüència, fa uns quants anys que s'està ensenyant a redactar sentències a persones que mai seran jutges, demandes a persones que mai seran advocades o citacions a persones que mai seran lletrats de l'Administració de justícia. En altres paraules, s'estan ensenyant els criteris de redacció i l'estructura de fins a 11 textos diferents a persones que és poc probable que hagin de redactar aquests textos.</p><p>Per tot això, crec que cal replantejar, fer evolucionar el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic i adaptar-lo a les necessitats actuals dels aspirants a obtenir el certificat. Com?</p><p>Solucions proposades:</p><ul><li>Anomenar \"certificat de llenguatge judicial\" a l'actual i reservar-lo per al personal de l'Administració de justícia.</li></ul><p><br></p><ul><li>Crear un segon certificat (anomenat, per exemple, \"certificat de llenguatge jurídic general\"), en el qual caldria eliminar l'estudi de textos que redacten jutges i lletrats i caldria buscar nous textos més adaptats al perfil del nou examinand, actualitzar els materials didàctics i incloure continguts sobre llenguatge legislatiu (textos com ara contractes, convenis, bases reguladores), així com sobre l'argumentació (aplicable a demandes, però també a informes o dictamens), entre d'altres.</li></ul><p><br></p><ul><li>També es podria plantejar recuperar el certificat de llenguatge administratiu, ja que es detecta bastanta demanda.</li></ul><p><br></p><p>Aquesta proposta no només permetria adaptar a les necessitats actuals el sistema d'avaluació i certificació de coneixements de llenguatge jurídic, sinó que també contribuiria a l'elaboració de nous materials didàctics sobre el llenguatge jurídic català, un tipus de recurs que actualment està estancat i on es detecta la necessitat de, per exemple, materials sobre argumentació.</p><p>Avantatges de la proposta: la regulació de l'avaluació i certificació de coneixements català és competència única de la Generalitat de Catalunya.</p>"]
Version number 1 out of 1 Show all versions Go back to proposal
Version author
Avatar: Anna Arnall Duch Anna Arnall Duch
Version created at 20/06/2022 13:06

You need to enable all cookies in order to see this content.

Change cookie settings