Pacte Nacional per la Llengua. Procés participatiu

AUTORIA:

Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles

CONTINGUT:

Una llengua sense un estàndard comú no és ben bé una llengua sinó un mer conjunt de parlars que s'assemblen. El català, malgrat totes les adversitats, va tenir la sort de poder mantenir al llarg dels segles, per a alguns usos, un registre escrit força homogeni, i des dels inicis del segle xx va disposar d'un model de llengua estàndard que el va projectar cap a la modernitat. Però l'extensió d'aquest català modern va tenir grans impediments durant el segle xx a causa de la persecució política, i només d'ençà de l'anomenada transició democràtica ha tingut eines per a la seva normalització. Avui, després del període més llarg de la història contemporània en què el català ha estat present a l'escola, als mitjans de comunicació, a l'administració i en molts àmbits de la vida pública, els efectes de l'estandardització es comencen a notar. En aquest col·loqui voldrem analitzar alguns dels aspectes que deriven d'aquesta situació.

1. La normativa. Avui necessitem l'estàndard per a molts usos que van més enllà de la llengua escrita i dels registres formals; per això s'ha hagut de fer una revisió de la normativa. Quines característiques té el català estàndard actual?

2. Els nous parlants. El català és avui llengua segona de molts dels seus parlants: quin és el català que aprenen? Si el català per a ells és sols l'estàndard, no és una llengua mancada de la diversitat interna necessària? Quin grau d'interferència és assumible en la llengua dels parlants que no fan un ús majoritari del català? Quin pot ser el nivell de qualitat d'una llengua que només s'usa ocasionalment? Com serà el català es parlarà en el futur?

3. Els dialectes. La penetració de l'estàndard no ha estat igual en els diferents territoris de la llengua. Algunes varietats dialectals estan essent pràcticament erradicades i d'altres, en canvi, sembla que es potencien gràcies a la major distància respecte del model general i a la percepció que són coses diferents. Cal revitalitzar els dialectes que s'extingeixen o cal avançar cap a una major homogeneïtzació de tots els usos lingüístics?

4. Les emocions. Els vincles emocionals que els parlants establim amb les llengües que parlem, moltes vegades es canalitzen a través de trets i elements lingüístics que no formen part, precisament, de l'estàndard, i que per això podem sentir com a més propis, ens singularitzen, ens fan sentir d'un lloc concret, etc. Però la imposició de l'estàndard ha anat reduint o eliminant aquests trets (vulgars, col·loquials, locals, etc.); pot ser això un problema per a l'adhesió emocional dels parlants al català?

5. La política. L'estatus de la llengua als diferents territoris és molt diferent. A més, es difon més d'un model d'estàndard per part de les institucions. Quins efectes té això per a l'evolució del català que es parla a les zones més febles o frontereres? Com afecta la consciència lingüística dels parlants l'associació d'un estàndard determinat a les institucions o territoris que no són els propis? Els cal, a alguns dialectes, tenir més presència en l'estàndard general per preservar la consciència lingüística unitària i, en canvi, a d'altres dialectes no els cal tant ser representats?