Descripció
Amb l'objectiu de crear un entorn deliberatiu per a la construcció dels elements del Pacte, s’ha constituït l’espai del Pacte Nacional de Salut format per 45 agents amb influència en el sistema de salut, com són les entitats ciutadanes, les corporacions professionals, els sindicats, les organitzacions sanitàries, les societats del coneixement, els grups parlamentaris, les entitats municipalistes, i d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya.
Aquests agents concretaran allò que finalment formarà part del Pacte Nacional de Salut, i ho faran per mitjà de sessions deliberatives.
Per tal de poder-ho fer amb garanties, resulta necessari nodrir l’Espai del Pacte d’evidència, expertesa professional i participació ciutadana. Caldrà disposar, doncs, de les següents fonts d’informació:
El Document d’Anàlisi i el Document de Bases del Pacte Nacional de Salut, que s’han elaborat d’acord amb la revisió bibliogràfica dels principals documents que en els últims anys han analitzat diferents sistemes de salut i que han assenyalat propostes per a la seva transformació. I, també, d’acord amb les aportacions de persones expertes en diferents àrees i disciplines que s’han recollit en sessions deliberatives grupals i entrevistes al voltant de set dimensions: sistema de salut, professionals, governança, sostenibilitat, avaluació, recerca i innovació, i transformació digital.
En el Document de Bases, elaborat entre el juny i el desembre del 2023, hi figuren tretze reptes que s’han identificat com a prioritaris. També seixanta-set accions recomanades pel grup d'experts a fi de donar resposta als reptes.
La interlocució amb consells assessors en relació amb la innovació i la perspectiva de gènere.
Un procés participatiu amb ciutadania a títol individual i entitats/ col·lectius sobre les accions recomanades pel grup d'experts, que s'ha dut a terme de forma telemàtica en aquest mateix portal, del 23 de gener al 23 de febrer de 2024.
Objectius del procés participatiu
Amb aquesta iniciativa participativa amb la ciutadania a títol individual i entitats/ col·lectius s'ha volgut conèixer, per una banda, el grau d’acord i la rellevància respecte de les 67 accions recomanades pel grup d'experts incloses en el Document de Bases del Pacte Nacional de Salut. Per l’altra, recollir altres accions que siguin rellevants per al Pacte i que no s’hagin previst fins al moment.
Per a més informació, us podeu adreçar a l’espai web del Pacte Nacional de Salut
Com s'ha participat?
A través d’un qüestionari editat en dues versions, segons el públic destinatari, amb els reptes i les 67 accions recomanades pel grup d'experts per tal que es considerés fins a quin punt s'hi estava d’acord i com de rellevants eren.
Al final del qüestionari, també es van poder afegir aquelles accions que s'hi van trobar a faltar: fins a tres accions, a la versió adreçada a la ciutadania individual, i fins a cinc a la d'entitats/ col·lectius.
A l’hora de fer aquestes propostes d’acció, calia tenir en compte les observacions següents:
Fer-les des d’un punt de vista d’allò que és necessari per al futur del sistema de salut, és a dir, des d’una perspectiva transversal més enllà de la visió personal i/o de representació d’un col·lectiu / entitat específica.
Fer-les enfocant-se en el “Què?”, és a dir, el què s'ha considerat necessari incorporar per a fer possible les transformacions que requereix el sistema de salut.
Per tal que es tinguessin en compte, les accions que es proposaven no podien fer referència a temes personals, relacionades, per exemple, amb un procés de malaltia, o específiques, per exemple, sobre un servei assistencial o un centre sanitari.
Per poder fer arribar consultes, suggeriments i queixes d’aquest tipus, es disposava de la bústia de contacte per internet del CatSalut, el CatSalut al territori i el mateix centre sanitari.
Com s’ha dissenyat el qüestionari?
Per tal de recollir l'opinió de la ciutadania, calia entrar a l'espai “Qüestionari per a ciutadania individual” o a l'espai "Qüestionari per a col·lectius / entitats".
El temps estimat per a respondre’l era d’uns 45 minuts, i una vegada iniciat, l’eina no permetia aturar-se per a continuar responent-lo en un altre moment. Les respostes no quedaven guardades fins que premia el botó d' “enviar respostes” al final del qüestionari.
Cap de les preguntes, tret de les inicials, marcades amb un asterisc, era de resposta obligatòria.
Després de les preguntes descriptives, es trobava el primer dels tretze reptes.
En cadascun dels reptes es podia:
Conèixer el repte i les accions recomanades per abordar-lo, que s’han obtingut d’acord amb la revisió bibliogràfica i la participació de professionals experts (sessions grupals i entrevistes).
Valorar el grau d’acord amb les accions recomanades pel grup d'experts. Es proposava una graella on especificar, per a cada acció, si s'hi estava totalment d’acord, bastant d’acord, poc d’acord o totalment en desacord.
Valorar la rellevància de les accions recomanades. Es proposava una graella on especificar, per a cada acció, si es considerava molt rellevant, bastant rellevant, poc rellevant o gens rellevant.
En el cas de trobar a faltar alguna acció, al final del qüestionari se'n podien proposar de noves.
Què se’n farà d’aquesta participació?
Una vegada finalitzada la iniciativa participativa, es publica aquest Informe de Resultats de la participació ciutadana sobre el Pacte Nacional de Salut , que també es trasllada als integrants de l’Espai del Pacte Nacional de Salut per tal que el tinguin en compte a l’hora de discutir com s’acaba definint el propi Pacte.
Aquest Informe conté els resultats del procés participatiu, amb les xifres globals de participació, la informació quantitativa i qualitativa que s'ha considerat més rellevant que s'ha obtingut de l'explotació de les respostes de les dues versions, així com les principals conclusions participatives. També s'hi inclou cinc annexos que contenen les dades amb més detall.
Share