Aprofitar la capacitat de transformació del carboni en productes útils.

Cal diferenciar quan es tracta d’emissions difuses com, per exemple, les derivades del transport per carretera o els avions, de les emissions que es generen en una planta de formigó o de gestió de residus que està fent incineració. En aquests casos, en què les emissions estan ben localitzades, es pot analitzar i veure la composició del gas que s’emet i veure de quina manera es pot aprofitar. Les tecnologies de captura de CO2 ja estan madures però, no tant, les tecnologies per transformar aquest CO2 en productes útils com ara el metà o el metanol. Sempre es parla de descarbonització però caldria parlar més aviat de desfossilització ja que el carboni no l’eliminarem de l’economia. Cal canviar el xip respecte del CO2. El que cal és recircular el carboni a l'economia, donar-li un valor afegit com a matèria primera i tornar-lo al sistema ja que l’emmagatzematge és una solució només temporal.