Parlem de pressupostos

Els pressupostos són finits. S'ha de tenir en compte que augmentar el pes relatiu pressupostari d'Atenció Primària implica reduir el pes de l'atenció hospitalària. Un dels motius pels quals la Primària va perdent pes pressupostari, tant relatiu com absolut, amb el temps, és que l'hospital és un forat negre que cada vegada demana més: més personal, més proves, proves més cares, intervencions més cares, tractaments més cars, expandeixen els criteris diagnòstics, abaixen el llindars per intervenir, expandeixen les indicacions per intervenir, etc. I tot això amb beneficis per les persones mínims o nuls. Beneficis mínims en termes absoluts demostrats amb assaigs clínics esbiaixats, on el pes dels biaixos supera la majoria de vegades el pes de la intervenció. Per tant, els beneficis mínims demostrats als assaigs podrien ser nuls a la vida real perquè la majoria dels assaigs serien falsos positius.
Estic completament d'acord amb aquesta proposta. A veure si un goverm valent l'implementa.