" class="part-icon-bars">

Pla territorial parcial del Penedès

PTP Penedès

Fase 3 de 3
Elaboració d'informes de resum d'aportacions 01-12-2020 - 26-02-2021
Veure les fases

Seminari amb experts 2. Els assentaments residencials

Avatar: Trobada oficial Trobada oficial
14/09/2020 16:33   20 comentaris
22 Octubre 2020
20:00 - 21:30
Referència: II-MEET-2020-09-397
Versió 22 (de 22) veure altres versions

Compartir l'enllaç:

Si us plau, enganxa aquest codi a la teva pàgina:

<script src="https://participa.gencat.cat/processes/ptppenedes/f/2953/meetings/397/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://participa.gencat.cat/processes/ptppenedes/f/2953/meetings/397/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>


Vídeo de la sessió:




Ponents


Lorena Perona. Diputació de Barcelona


  • Les urbanitzacions de baixa densitat al Penedès. Reptes i oportunitats.

Jordi Cuyàs. Pro Vegueria Penedès


  • Model d’assentaments pel Penedès

Pep Casas. Sub-direcció General d'Arquitectura i Habitatge


  • El Pla territorial sectorial d'habitatge al Penedès.



Respostes_seminari_assentaments_pdf 630 KB


Respostes a algunes qüestions plantejades per escrit a l’equip redactor del Pla territorial parcial del Penedès, durant la sessió d'experts sobre assentaments residencials del procés participatiu del passat 22 d'octubre, que no es van poder respondre aquell dia durant la sessió virtual.




Zoom
Av. Josep Tarradellas

Detalls del comentari

Estàs veient un sol comentari

Mostra tots els comentaris

Conversa amb Lorena Perona

Albert, potser el que preveu la llei de territori en relació a les urbanitzacions (UDU's) és insuficient, però en canvi aporta llum en alguns aspectes com és la eliminació del requeriment de "xarxa" en relació als serveis urbanístics, que tant dificulta la materialització per exemple del sanejament en aquests teixits de baixa densitat. Si la legislació possibilita sistemes autònoms estarem una miqueta més a prop de la "regularització".
Des del punt de vista jurídic és cert que l'encaix de la problemàtica de les UDU's en una Disposició Addicional i no estrictament dintre del cos legal de la llei, sembla no ser la millor manera d'abordar la que podríem calificar com "la problemàtica territorial" per excel·lència dels darrers 40 anys al nostre país. Creiem, com tú dius, que un abordament específic i en conjunt del problema podria ser una opció viable (PDU d'urbanitzacions?) per definir estratègies concretes d'adequació d'aquestes UDU's.

En relació a què fer amb les urbanitzacions més recents (més enllà del 1981) un apunt al debat:
Si s'han implantat en el territori de manera REGULAR (disposen dels serveis, tenen les cessions materialitzades, ...), la problemàtica que presentaran derivarà el propi model de baixa densitat. Caldran polítiques socials, de mobilitat, energètiques, d'habitatge, ambientals, ... fins i tot alguna modificació de planejament podria possibilitar densificació puntual i selectiva.
Les urbanitzacions “més recents” IRREGULARS (no disposen dels serveis, ...) són residuals (llei protecció de la legalitat urbanística del 81 ho va aturar). Això no exclou que en aquelles UDU’s aparegudes entre el 56 i el 81, hagin continuant apareixen edificacions irregulars fins a data d’avui. En aquest sentit només afegir que els municipis tenen competències pròpies en matèria de disciplina urbanística i han de vetllar pel seu compliment d’acord amb el marc legal vigent.

Compateixo el que dius, encara que discrepo en la disciplina urbanística. La competència municipal hi és però no s'exerceix. Els ajuntaments o no tenen mitjans o no tenen coratge per aplicar-la. Cal doncs, que s'exerciti per un ens supramunicipal i especialitzat, en la línia de l'Agència de protecció del territori que preveu la LT. La problemàtica supera el marc municipal, raó per la qual la tractem aquí, com un problema estructural de territori, no residual de municipi.

No dic que sigui incorrecte el que diu la DA 3 de la Llei de territori en matèria de les urbanitzacions amb dèficits, sinó que és insuficient, i que el tractament hauria de tenir regulació pròpia, per la seva singularitat i excepcionalitat. Implica moltes excepcions al règim normal i legal de serveis, grau urbanització, percentatges de cessions, dotacions públiques, requalificacions, trasllats, desclassificacions, etc. Tampoc la solució és fer canvis de modalitat a cooperació, sinó actuar supramunicipalment a través de PDU's, amb criteris generals i objectius per a tot el territori.

Carregant els comentaris ...