" class="part-icon-bars">

Pla territorial parcial del Penedès

PTP Penedès

Fase 3 de 3
Elaboració d'informes de resum d'aportacions 01-12-2020 - 26-02-2021
Veure les fases

Seminari amb experts 2. Els assentaments residencials

Avatar: Trobada oficial Trobada oficial
14/09/2020 16:33   20 comentaris
22 Octubre 2020
20:00 - 21:30
Referència: II-MEET-2020-09-397
Versió 22 (de 22) veure altres versions

Compartir l'enllaç:

Si us plau, enganxa aquest codi a la teva pàgina:

<script src="https://participa.gencat.cat/processes/ptppenedes/f/2953/meetings/397/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://participa.gencat.cat/processes/ptppenedes/f/2953/meetings/397/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>


Vídeo de la sessió:




Ponents


Lorena Perona. Diputació de Barcelona


  • Les urbanitzacions de baixa densitat al Penedès. Reptes i oportunitats.

Jordi Cuyàs. Pro Vegueria Penedès


  • Model d’assentaments pel Penedès

Pep Casas. Sub-direcció General d'Arquitectura i Habitatge


  • El Pla territorial sectorial d'habitatge al Penedès.



Respostes_seminari_assentaments_pdf 630 KB


Respostes a algunes qüestions plantejades per escrit a l’equip redactor del Pla territorial parcial del Penedès, durant la sessió d'experts sobre assentaments residencials del procés participatiu del passat 22 d'octubre, que no es van poder respondre aquell dia durant la sessió virtual.




Zoom
Av. Josep Tarradellas
Conversa amb Plataforma Defensa del Llentiscle

El model residencial de la urbanitzacio, es a dir parcel.la amb terreny aillada amb valles protectores i piscina indueix a una baixa interaccio social i a un us constant dels vehicles i a una societat 'americana' i sostenible. El trinomi torre-cotxe-supermercat es la ruina del comerç local, de la soberania alimentaria i del teixit associatiu.

D'acord amb tu, Jordi. Aquesta és una situació molt estesa per les nostres muntanyes i és producte d'una època qie avui dia, tot i ser conscients del problema, encara es segueixen produint.

Estic d'acord, aquest model d'urbanització ha demostrat la seva incapacitat per promoure elbenestar social i la preservació de la naturalesa

A més a més aquest model d'ocupació de sòl en extensió s'ha demostrat ampliament que té un impacte negatiu per la salut i pel medi ambient. La mobilitat obligada per qualsevol activitat quotidiana, l'absència de serveis i comerços, la no existència d'espai públic i equipaments que facilitin la interacció social, ... i en definitiva, el foment d'un estil de vida sedentari, impacta negativament sobre la salut dels seus ocupants segons la evidència científica publicada.

Moltes gràcies per les vostres aportacions, estem treballant per a donar resposta a les vostres preguntes.

Sra. Lorena Perona. Sobre les urbanitzacions de baixa densitat:
Aquestes urbanitzacions, nascudes els anys 60-70, són una anomalia, vist amb la perspectiva actual. Tot i els anys transcorreguts, algunes encara estan semi-urbanitzades i mancades de serveis urbanístics, tant per falta d’inversió com per impossibilitats tècniques i de l’estructura del terreny (pendents, terreny muntanyós, costos urbanització inassumibles, riscos naturals, etc.) Entren de ple en la categoria d’urbanitzacions amb dèficits, no recepcionades pels ajuntaments.

LA PREGUNTA ÉS: ¿El pla territorial, respectarà aquests sectors de planejament tal qual estan previstos en els plans d’ordenació municipals, o, en canvi, establirà estratègies de reducció o desclassificació per tal d’impedir la consolidació d’un model obsolet i insostenible?

Al litoral del Penedès encara hi ha sectors de planejament que permeten promoure desenvolupaments urbanístics residencials, procedents de l’època de l’expansionisme i la bombolla immobiliària. Al litoral gironí s’ha redactat un Pla director urbanístic per a revisar els sòls insostenibles. Sembla ser que al Camp de Tarragona també hi ha intenció de redactar el respectiu PDU.

LA PREGUNTA ÉS: ¿Hi ha intenció de protegir el sòl del litoral del Penedès a través del Pla territorial parcial (en defecte de PDU), a fi d’evitar la transformació dels sectors expectants, pendents de ser urbanitzats?

Sobre el Pla territorial sectorial d'habitatge al Penedès:

La necessitat d’habitatges de protecció i l’escassa dinàmica dels municipis fa que les persones i famílies busquin lloguers assequibles tan dins com fora dels respectius municipis, per la qual cosa qualsevol promoció té un efecte crida, i provoca trasllats a altres poblacions.

LA PREGUNTA ÉS: ¿Es preveuen polítiques globals i integrades de creació d’habitatge públic que evitin migració de municipi i, al seu torn, amb l’efecte crida, saturar les previsions del municipi de destinació?

A favor  

Recolzo totalment els temes plantejats per l'Albert. I no hi ha dret que mentres es desenvolupen els treballs del Pla, des de la Comissió no s'hagi aplicat una moratòria ni s'hagi actuat amb una certa 'sostenibilitat' responsable. Com si tot ho tingués de solucionar un Pla. Fa molt de temps que tot això se sap i l'administració responsable ha estat incapaç de moure un dit.

Comentari moderat el 22/10/2020 12:01

Creieu que hi ha un argument que diu que "Urban Sprawl" pot ser un problema dels darrers 50 anys i relacionat amb els problemes de l'era dels combustibles de carboni? Ara anem cap a una època d’energia neta si l’expansió urbana es planifiqués millor com a “Viure amb la natura”. No hi ha el perill d’allunyar la humanitat de la natura creant poblacions humanes d’alta densitat, separant l’home de la natura. Pot ser que sigui més atractiu econòmicament per als desenvolupadors posar-nos tots junts l’un sobre l’altre i només permetre als qui tenen diners conviure amb la natura, però no hauríem de tenir tots l’oportunitat de viure de manera sostenible amb la natura.

Energia renovable produïda per la comunitat; producció d'aliments comunitaris; sistemes de gestió d’aigua i residus domèstics individuals / comunitaris, etc., poden ajudar-nos a convertir la “expansió urbana” en “Conviure amb la natura” i evitar la planificació d’alta densitat??

Conversa amb Lorena Perona

Albert Guasch: aquestes urbanitzacions que esmentes categoritzades com a UDU's, Urbanitzacions amb Dèficits Urbanístics, com bé dius, es van implantar majoritàriament al territori de manera "irregular" entre els anys 60 i 70 i continuen encara a data d'avui, arrossegant molts dèficits. Des de la Diputació de Barcelona posem el focus en la insostenibilitat i dificultat d'adequació d'aquests teixits. Després ho explicaré.

No s'acaba d'abordar el tema de les UDU's per a donar-hi una sortida real, segurament pel grau de precisió del treball i les conseqüències que comporta.
Vaig participar en un grup de treball al departament de TES (2016) en què les conclusions proposaven unes mesures específiques, legislatives i de bisturí urbanístic. I allò previst a la Llei de territori en aquesta matèria considero que és insuficient.
En tot cas, el pla territorial parcial hauria d'establir estratègies concretes i que en PDU's s'anessin desplegant, amb tractaments objectius i generals aplicables a tot el territori.

Albert, potser el que preveu la llei de territori en relació a les urbanitzacions (UDU's) és insuficient, però en canvi aporta llum en alguns aspectes com és la eliminació del requeriment de "xarxa" en relació als serveis urbanístics, que tant dificulta la materialització per exemple del sanejament en aquests teixits de baixa densitat. Si la legislació possibilita sistemes autònoms estarem una miqueta més a prop de la "regularització".
Des del punt de vista jurídic és cert que l'encaix de la problemàtica de les UDU's en una Disposició Addicional i no estrictament dintre del cos legal de la llei, sembla no ser la millor manera d'abordar la que podríem calificar com "la problemàtica territorial" per excel·lència dels darrers 40 anys al nostre país. Creiem, com tú dius, que un abordament específic i en conjunt del problema podria ser una opció viable (PDU d'urbanitzacions?) per definir estratègies concretes d'adequació d'aquestes UDU's.

En relació a què fer amb les urbanitzacions més recents (més enllà del 1981) un apunt al debat:
Si s'han implantat en el territori de manera REGULAR (disposen dels serveis, tenen les cessions materialitzades, ...), la problemàtica que presentaran derivarà el propi model de baixa densitat. Caldran polítiques socials, de mobilitat, energètiques, d'habitatge, ambientals, ... fins i tot alguna modificació de planejament podria possibilitar densificació puntual i selectiva.
Les urbanitzacions “més recents” IRREGULARS (no disposen dels serveis, ...) són residuals (llei protecció de la legalitat urbanística del 81 ho va aturar). Això no exclou que en aquelles UDU’s aparegudes entre el 56 i el 81, hagin continuant apareixen edificacions irregulars fins a data d’avui. En aquest sentit només afegir que els municipis tenen competències pròpies en matèria de disciplina urbanística i han de vetllar pel seu compliment d’acord amb el marc legal vigent.

Compateixo el que dius, encara que discrepo en la disciplina urbanística. La competència municipal hi és però no s'exerceix. Els ajuntaments o no tenen mitjans o no tenen coratge per aplicar-la. Cal doncs, que s'exerciti per un ens supramunicipal i especialitzat, en la línia de l'Agència de protecció del territori que preveu la LT. La problemàtica supera el marc municipal, raó per la qual la tractem aquí, com un problema estructural de territori, no residual de municipi.

No dic que sigui incorrecte el que diu la DA 3 de la Llei de territori en matèria de les urbanitzacions amb dèficits, sinó que és insuficient, i que el tractament hauria de tenir regulació pròpia, per la seva singularitat i excepcionalitat. Implica moltes excepcions al règim normal i legal de serveis, grau urbanització, percentatges de cessions, dotacions públiques, requalificacions, trasllats, desclassificacions, etc. Tampoc la solució és fer canvis de modalitat a cooperació, sinó actuar supramunicipalment a través de PDU's, amb criteris generals i objectius per a tot el territori.

Albert, l'estas clavant. Cap polític local s'atreveix a aplicar una disciplina urbanística, cada vegada hi ha mes vots que procedeixen d'aquestes urbanitzacions i en munucipis petits, un regidor val 100 o 200 vots.

Completament d'acord !!

A favor  

I, com deia en Jordi Cuyàs, les urbanizacions de baixa densitat del segle passat és un problema greu - un mal endèmic- però no l'únic.
No sé fins a quin punt aquests estudis sectorials s'han creuat amb la situació de crisi actual?
Sé que és demanar massa d'un Pla amb moltes limitacions on s'intenten enquibir problemàtiques ancestrals com les urbanizacions del segle passat o la necessitat d'habitatge social, però fins a quin punt el Pla els pot assumir si no s'afronta amb transparencia, innovació i imaginació els nous reptes que tenim dabant.
I més quan les eines, els conceptes polítics i l'estructura social s'han quedat ancorats en un sistema neocapitalista de pa sucat amb oli?

A favor  

Un Pla, sé per experiència, pot ser un mecanisme de dilatació en temps. Mentres ens tenen distrets pensant que l'Administració es preocupa dels problemes de la ciutadania, el temps passa de legislatura en legislatura, sense resoldre'n cap.
No és culpa d'un ens en concret, és responsabilitat de tots - com diu l'eslogan anti covid- i per això estem aquí aportant propostes, idees, crítiques a un sistema que no resol cap dels problemes presents.
Les urbanitzacions de baixa densitat n'és un exemple, però n'hi han moltissims més. I el Pla, mentres es consideri un objectiu en si mateix, no resoldrà absolutament res. El Pla hauria de concebre's com una partitura musical. El dia de l'estreno, tots els musics de l'orquestra, el director, el públic, presents en la sala haurien de gaudir i extasiar-se d'una gran obra musical. Per arribar aquí s'ha tingut que passar per moltes experiencies d'assaigs, de coordinació entre els musics..
En definitava, una vivencia paral·lela que aqui no es produeix.

Comentari moderat el 27/10/2020 20:25
Comentari moderat el 04/02/2021 10:04

Deixa el teu comentari

Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.

Carregant els comentaris ...