APORTACIONS DE LA TAULA LLETRADA INTERCOL•LEGIAL EN EL PERÍODE DE CONSULTA PÚBLICA PRÈVIA SOBRE L’AVANTPROJECTE DE DECRET SOBRE EL REGISTRE DE GRUPS D’INTERÈS DE CATALUNYA Com hem reiterat moltes vegades, els col•legis professionals i consells de col•legis professionals tenen una naturalesa mixta pública i privada. Tot i que la Llei 19/2014 considerava que les persones jurídiques públiques no són grup d’interès, ( ... g) Grups d’interès: les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que fan actuacions de participació activa en polítiques públiques o en processos de presa de decisions a Catalunya amb la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques en defensa d’un interès propi o de tercers, o d’un interès general) i que, en el seu moment, també vam destacar que la funció de representació dels interessos professionals ja ve establerta per la normativa, a la pràctica s’ha considerat que els col•legis i consells de col•legis tenen la condició de grup d’interès en relació amb la resta de les administracions, i, per tant, s’han hagut d’inscriure com a tals en els registres corresponents. La disposició addicional segona del Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea i regula el Registre de grups d'interès de Catalunya, especificava clarament que els col•legis i consells de col•legis professionals havien de tenir un registre de grups d’interès, amb la qual cosa quedava clar que aquestes corporacions eren considerades entitats de dret privat pel que fa a l’obligació d’inscripció en el registre de les altres administracions, i entitats de dret públic pel que fa a l’obligació de comptar amb un registre de grups d’interès. Reiterem novament que el registre de grups d’interès té sentit únicament si hi ha persones físiques o jurídiques de caràcter privat que puguin participar de la política o presa de decisions de les corporacions, i tenen possibilitat d’orientar aquestes polítiques en defensa del seu interès propi, o de tercer o d’un interès general (d’acord amb la definició de grup d’interès que es dóna a la Llei 19/2014) En aquest sentit, tot i ser corporacions de dret públic, els col•legis i consells de col•legis no són subjectes de l’acció política general i només de manera indirecta els ciutadans es podrien veure afectats per decisions col•legials. La normativa de caire administratiu que poden elaborar aquestes corporacions són els seus estatuts, els reglaments de règim interior, el codi deontològic i alguna normativa sectorial (per exemple un reglament de visats) i és en aquest àmbit on també s’h