Molt d'acord amb la majoria d'aportacions sobre l'autonomia de les escoles i les AFA/AMPA de decidir el seu propi projecte de menjador alineat amb el seu projecte pedagògic. Afavorir els projectes locals, de proximitat i ecològics envers els serveis convencionals de les grans empreses que promouen alimentació basada en processos industrials que cada vegada més s'estan mostrant més nocius per a la salut, a part de que no agraden i provoquen una gran malbaratament d'aliments; tampoc aporten res a nivell pedagògic. Per altra banda, fer notar que moltes de les escoles de primària pateixen sobre-ocupació dels seus menjadors i cuines, tenen instal·lacions infra-dimensionades per les necessitats reals a cobrir, caldria fer un esforç per part de l'Administració en aquest sentit, sobre tot en la construcció de noves escoles, doncs sovint les escoles antigues estan millor equipades que les més noves. També dir, que en els últims anys s'han traslladat responsabilitats addicionals a les empreses de menjador com la compra i renovació d'equips de cuina (forns, rentaplats, etc...), la neteja d'espais i fins i tot el manteniment d'instal·lacions estructurals (desaigües, canyeries, gas, ximeneies, etc...). També que cal millorar la gestió d'ajuts menjador, doncs en els últims anys el sistema de beques s'ha complicat molt incrementat considerablement el temps d'administració tant per als Ajuntaments com per a les empreses; estan arribant concessions d'ajut al gener i febrer amb efecte retroactiu, des de l'inici de curs, que no poden aprofitar les famílies perquè no han fet ús del servei de menjador des del setembre al no disposar d'ingressos suficients per pagar-ho, de forma que part de la beca es perd. Tot això al final és un increment de costos per aquestes empreses que va en detriment de la qualitat del servei. Finalment, dir que si volem mantenir un mínim de qualitat dels serveis de menjador, seria convenient, no tant fixar un preu topall, sinó un preu mínim per a evitar entrar en una guerra de preus (prevalen els criteris econòmics sobre els pedagògics i alimentaris) que al final afavoreix, com sempre, als serveis convencionals de les grans empreses. El topall actual limita molt, tant per poder servir un menjar de qualitat, com, sobre tot, per tenir un número de monitors acceptable per a poder acompanyar als infants. Estem creant serveis de menjador precaris on els principals perjudicats són els infants i, després, els treballadors (monitors i cuiners) i els directors d'escola que han de gestionar constantment incidents del migdia.