Cambios en "Sesión de trabajo 1: procesos metabólicos"

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Debatrem sobre aquells processos urbans que comprenen fluxos d'energia, de recursos i de matèries primeres. El balanç hídric, la dependència energètica i l’aposta per un model de gestió circular dels residus són àmbits essencials per a l’assoliment d’un model urbà i territorial sostenible, que redueixi els costos derivats de les externalitats ambientals.   

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: economia verda i circular, 9 h.

Els hàbitats urbans poden tenir un paper determinant en l’assumpció i consolidació dels principis de l’ús eficient dels recursos en les diferents etapes de producció i consum. D’acord amb això, es distingeixen les àrees temàtiques següents en què centrar el procés de participació.

• Hi ha marge de millora en la gestió dels residus urbans?
• Poden contribuir les ciutats a la creació de nous patrons productius i de consum que afavoreixin la circularitat?
• S’estan aplicant principis d’economia circular en el disseny i transformació urbanes?
• Són suficients els marcs reguladors urbans actuals per a la implantació d’un model econòmic circular?

Bloc 2: cicle de l'aigua, 12 h.

Les aglomeracions urbanes concentren gran part del consum dels recursos naturals en territoris relativament petits. L’aigua és, sens dubte, un d’ells. A Catalunya, els usos urbans concentren el 27% del consum total d’aigua. Les projeccions estimades sobre els efectes del canvi climàtic fan preveure una major freqüència dels períodes de sequera combinats amb l’increment puntual de les inundacions. Garantir el subministrament regular d'aigua és un dels grans reptes per assolir-lo calen mesures que promoguin un consum d’aigua responsable i sostenible i cercar alternatives d’abastament, com ara la reutilització d’aigües regenerades. Aquest escenari obre discussions sobre els temes següents.

• Com mantenir l’equilibri entre el consum urbà i la funció ecològica dels rius? 
• Com preparar els hàbitats urbans en front als extrems hídrics (inundacions i sequeres)? 
• És viable implantar xarxes intel·ligents per a la millora de la gestió de l’aigua? 
• Com poden contribuir les ciutats i els edificis en la millora de la gestió de l’aigua? 
• La reutilització d’aigües regenerades, pot esdevenir un referent de sostenibilitat? 

Bloc 3: energia sostenible, 16 h.

El consum d’energia a Catalunya prové majoritàriament dels combustibles fòssils. De fet, durant l’any 2018, el 66% de l’energia final consumida va ser generada a partir de la combustió de recursos fòssils. Per altra banda, cal recordar que els hàbitats urbans són grans consumidors d’energia: el sector industrial (28%), el sector domèstic (15%) i els serveis (12%) acaparen conjuntament més de la meitat de l’energia que es consumeix a Catalunya. D’acord amb això, es plantegen les següents àrees temàtiques en què centrar el procés de participació.

• Quin paper juguen les ciutats en la governança d’un nou model de producció energètica distribuïda? 
• Poden absorbir les ciutats i els territoris els costos de la transició energètica? 
• Quins són els reptes dels edificis nous i existents per assolir la sostenibilitat? 
• Són necessàries noves normatives per facilitar un nou model energètic?
• És assumible l’impacte social i econòmic de la transició energètica a les ciutats?