Elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya
#agendaurbanacat Procés participatiu per identificar els reptes i oportunitats a les nostres ciutats
Canvis a "Sessió de treball 2: model de ciutat"
Descripció (Català)
-
-
Com s’estructura la jornada?
Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.
De què parlarem?
Debatrem sobre el model de ciutat que l’Agenda urbana de Catalunya hauria de potenciar. Abordarem la temàtica des d’una triple vessant: la física (model urbà), l’ambiental (ecosistemes urbans) i la social (inclusió social).
Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:
Bloc 1: model urbà, 9 h.
La configuració de les ciutats pot contribuir a una millor gestió dels recursos naturals (sòl, subsol, aire, aigua, energia, fauna i flora), a una utilització racional del territori, a l’increment de l’eficiència energètica, a reduir la mobilitat, a augmentar l’accessibilitat als bens i serveis i connectivitat humana, a la cohesió social. En definitiva, a la millora de la qualitat de vida de les persones. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Existeixen els instruments adequats per abordar la renovació urbana?
- Tenim ciutats massa poc denses?
- S’estan empobrint el nombre de relacions que es donen a les nostres ciutats?
- S’ha supeditat la funció social de la ciutat als interessos de mercat?
- Estan els nostres hàbitats urbans en disposició de garantir el dret a la ciutat?
Bloc 2. ecosistemes urbans i biodiversitat, 12 h.
A Catalunya durant les darreres dècades s’ha originat un gran desenvolupament urbà. S’ha produït una forta ocupació del territori i la conseqüent afectació de recursos naturals, ecosistemes i paisatges. La fragmentació i l’artificialització del sòl provoquen la pèrdua de valors naturals i de les funcions ambientals del territori. D’altra banda, les ciutats han de fer front al possible increment de riscos climàtics: onades de calor, sequeres i inundacions. En aquest context, la naturalització dels espais lliures ajuda a reduir l’efecte “d’illa de calor”, permet la infiltració d’aigua i la recàrrega dels aqüífers i redueix els impactes de les inundacions. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Està en l’agenda de les ciutats la renaturalització dels seus espais urbans?
- Com articulem el creixement urbà amb els corredors ecològics?
- Aprofiten les ciutats catalanes el seu potencial en la provisió de serveis ecosistèmics?
- Existeixen polítiques eficients per la protecció de les espècies urbanes?
Bloc 3: inclusió social, 16 h.
L'exclusió social es defineix com "el resultat d'un procés dinàmic d'acumulació i combinació de factors diversos de desavantatge, vinculats a diferents aspectes de la vida personal, social, cultural i política dels individus". La crisi econòmica augmentà els indicadors d'exclusió social. Cada cop són més freqüents situacions d’exclusió social, dificultats per mantenir l’habitatge o pagar els serveis bàsics. Per tant, calen mesures de resposta immediata dirigides a les persones que pateixen situacions de desavantatge econòmic i social en l’àmbit dels hàbitats urbans. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- És l’urbanisme un instrument eficaç per millorar la inclusió social?
- Poden les ciutats garantir el dret universal a l’habitatge?
- Quins reptes tenen les ciutats i els territoris en matèria de connectivitat?
- Les ciutats són actors essencials per pal·liar la pobresa energètica?
- Estan preparades les ciutats per afrontar l’envelliment demogràfic creixent?
Si es presenta alguna incidència en les inscripcions a les sessions de treball, podeu realitzar-la, especificant al panel al qual voleu assistir, a través del correu de l'Agenda urbana: agendaurbana.tes@gencat.cat
-
+
Com s’estructura la jornada?
Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.
De què parlarem?
Debatrem sobre el model de ciutat que l’Agenda urbana de Catalunya hauria de potenciar. Abordarem la temàtica des d’una triple vessant: la física (model urbà), l’ambiental (ecosistemes urbans) i la social (inclusió social).
Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:
Bloc 1: model urbà, 9 h.
La configuració de les ciutats pot contribuir a una millor gestió dels recursos naturals (sòl, subsol, aire, aigua, energia, fauna i flora), a una utilització racional del territori, a l’increment de l’eficiència energètica, a reduir la mobilitat, a augmentar l’accessibilitat als bens i serveis i connectivitat humana, a la cohesió social. En definitiva, a la millora de la qualitat de vida de les persones. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Existeixen els instruments adequats per abordar la renovació urbana?
- Tenim ciutats massa poc denses?
- S’estan empobrint el nombre de relacions que es donen a les nostres ciutats?
- S’ha supeditat la funció social de la ciutat als interessos de mercat?
- Estan els nostres hàbitats urbans en disposició de garantir el dret a la ciutat?
Bloc 2. ecosistemes urbans i biodiversitat, 12 h.
A Catalunya durant les darreres dècades s’ha originat un gran desenvolupament urbà. S’ha produït una forta ocupació del territori i la conseqüent afectació de recursos naturals, ecosistemes i paisatges. La fragmentació i l’artificialització del sòl provoquen la pèrdua de valors naturals i de les funcions ambientals del territori. D’altra banda, les ciutats han de fer front al possible increment de riscos climàtics: onades de calor, sequeres i inundacions. En aquest context, la naturalització dels espais lliures ajuda a reduir l’efecte “d’illa de calor”, permet la infiltració d’aigua i la recàrrega dels aqüífers i redueix els impactes de les inundacions. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- Està en l’agenda de les ciutats la renaturalització dels seus espais urbans?
- Com articulem el creixement urbà amb els corredors ecològics?
- Aprofiten les ciutats catalanes el seu potencial en la provisió de serveis ecosistèmics?
- Existeixen polítiques eficients per la protecció de les espècies urbanes?
Bloc 3: inclusió social, 16 h.
L'exclusió social es defineix com "el resultat d'un procés dinàmic d'acumulació i combinació de factors diversos de desavantatge, vinculats a diferents aspectes de la vida personal, social, cultural i política dels individus". La crisi econòmica augmentà els indicadors d'exclusió social. Cada cop són més freqüents situacions d’exclusió social, dificultats per mantenir l’habitatge o pagar els serveis bàsics. Per tant, calen mesures de resposta immediata dirigides a les persones que pateixen situacions de desavantatge econòmic i social en l’àmbit dels hàbitats urbans. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques:
- És l’urbanisme un instrument eficaç per millorar la inclusió social?
- Poden les ciutats garantir el dret universal a l’habitatge?
- Quins reptes tenen les ciutats i els territoris en matèria de connectivitat?
- Les ciutats són actors essencials per pal·liar la pobresa energètica?
- Estan preparades les ciutats per afrontar l’envelliment demogràfic creixent?
