Cambios en "Sesión de trabajo 2: modelo de ciudad"

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Debatrem sobre el model de ciutat que l’Agenda urbana de Catalunya hauria de potenciar. Abordarem la temàtica des d’una triple vessant: la física (model urbà), l’ambiental (ecosistemes urbans) i la social (inclusió social).

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: model urbà, 9 h.

La configuració de les ciutats pot contribuir a millorar la gestió dels recursos naturals, a utilitzar racionalment el territori, a incrementar l’eficiència energètica, reduir la mobilitat, augmentar l’accessibilitat als béns i serveis i a millorar la connectivitat humana, la cohesió social, i en definitiva la qualitat de vida de les persones. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents.

• Existeixen els instruments adequats per abordar la renovació urbana? 
• Tenim ciutats massa poc denses? 
• S’estan empobrint les relacions que es donen a les nostres ciutats? 
• S’ha supeditat la funció social de la ciutat als interessos de mercat? 
• Estan els nostres hàbitats urbans en disposició de garantir el dret a la ciutat? 

Bloc 2. ecosistemes urbans i biodiversitat, 12 h.

A Catalunya durant les darreres dècades s’ha originat un gran desenvolupament urbà. S’ha produït una forta ocupació del territori i la conseqüent afectació de recursos naturals, ecosistemes i paisatges. La fragmentació i l’artificialització del sòl provoquen la pèrdua de valors naturals i de les funcions ambientals del territori. D’altra banda, les ciutats han de fer front al possible increment de riscos climàtics: onades de calor, sequeres i inundacions. En aquest context, la naturalització dels espais lliures ajuda a reduir l’efecte “illa de calor”, permet la infiltració d’aigua i la recàrrega dels aqüífers i redueix els impactes de les inundacions. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:

• Està en l’agenda de les ciutats la renaturalització dels seus espais urbans? 
• Com articulem el creixement urbà amb els corredors ecològics? 
• Aprofiten les ciutats catalanes el seu potencial en la provisió de serveis ecosistèmics?
• Existeixen polítiques eficients per la protecció de les espècies urbanes?

Bloc 3: inclusió social, 16 h.

L'exclusió social es defineix com "el resultat d'un procés dinàmic d'acumulació i combinació de factors diversos de desavantatge, vinculats a diferents aspectes de la vida personal, social, cultural i política dels individus". La crisi econòmica augmentà els indicadors d'exclusió social. Cada cop són més freqüents situacions d’exclusió social, dificultats per mantenir l’habitatge o pagar els serveis bàsics. Per tant, calen mesures de resposta immediata dirigides a les persones que pateixen situacions de desavantatge econòmic i social en l’àmbit dels hàbitats urbans. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

• És l’urbanisme un instrument eficaç per millorar la inclusió social? 
• Poden les ciutats garantir el dret universal a l’habitatge? 
• Quins reptes tenen les ciutats i els territoris en matèria de connectivitat? 
• Les ciutats són actors essencials per pal·liar la pobresa energètica? 
• Estan preparades les ciutats per afrontar l’envelliment demogràfic creixent? 

¿Cómo se estructura la jornada?

Constarà de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Debatiremos sobre el model de ciutat que l’Agenda Urbana de Cataluña debaría potenciar, desde un abordage triple: la física (model urbano), la ambiental (ecosistemas urbanos) y la social (inclusión social).

Cada panel tractará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguienets objetivos:

Panel 1: modelo urbano, 9 h.

La configuración de las ciudades puede contribuir a una mejor gestión de los recursos naturales (suelo, subsuelo, aire, agua, energía, fauna y flora), a una utilización racional del territorio, al incremento de la eficiencia energética, reducir la movilidad, aumentar la accesibilidad a los bienes y servicios y conectividad humana, a la cohesión social. En definitiva, a la mejora de la calidad de vida de las personas. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:

• ¿Existen los instrumentos adecuados para abordar la renovación urbana? 
• ¿Tenemos ciudades poco densas? 
• ¿Se está empobreciendo el número de relaciones que se dan en les nuestras ciudades? 
• ¿Se ha supeditado la función social de la ciudad a los intereses de mercado? 
• ¿Están nuestros hábitats urbanos en disposición de garantzair el derecho a la ciuda? 

Panel 2: ecosistemas urbanos y biodiversidad, 12 h,

En Cataluña durante las últimas décadas se ha originado un gran desarrollo urbano. Se ha producido una fuerte ocupación del territorio y la consiguiente afectación de recursos naturales, ecosistemas y paisajes. La fragmentación y la artificialización del suelo provocan la pérdida de valores naturales y de las funciones ambientales del territorio. Por otro lado, las ciudades tienen que hacer frente al posible incremento de riesgos climáticos: olas de calor, sequías e inundaciones. En este contexto, la naturalización de los espacios libres ayuda a reducir el efecto "de isla de calor", permite la infiltración de agua y la recarga de los acuíferos y reduce los impactos de las inundaciones. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:

• ¿Está en la agenda de las ciudades la renaturalización de sus espacios urbanos?
• ¿Cómo articulamos el crecimiento urbano con los corredores ecológicos?
• ¿Aprovechan las ciudades catalanas su potencial en la provisión de servicios ecosistémicos?
• ¿Existen políticas eficientes para la protección de las especies urbanas?

Panel 3: inclusión social, 16 h.

La exclusión social se define como "el resultado de un proceso dinámico de acumulación y combinación de factores diversos de desventaja, vinculados a diferentes aspectos de la vida personal, social, cultural y política de los individuos". La crisis económica aumentó los indicadores de exclusión social. Cada vez son más frecuentes situaciones de exclusión social, dificultades para mantener la vivienda o pagar los servicios básicos. Por lo tanto, se necesitan medidas de respuesta inmediata dirigidas a las personas que sufren situaciones de desventaja económica y social en el ámbito de los hábitats urbanos. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:

• ¿Es el urbanismo un instrumento eficaz para mejorar la inclusión social?
• ¿Pueden las ciudades garantizar el derecho universal a la vivienda?
• ¿Qué retos tienen las ciudades y los territorios en materia de conectividad?
• ¿Las ciudades son actores esenciales para paliar la pobreza energética?
• ¿Están preparadas las ciudades para afrontar el envejecimiento demográfico creciente?