" class="part-icon-bars">

Elaboración de la Agenda Urbana de Cataluña

#agendaurbanacat Proceso participativo para elaborar la Agenda urbana de Cataluña

Fase 4 de 4
Retorno: informe resumen de aportaciones 14/10/2019 - 31/10/2019
Fases del proceso

Sesión de trabajo 2: modelo de ciudad

Avatar: Encuentro oficial Encuentro oficial
16/04/2019 11:20   5 comentarios
12 junio 2019
11:00 - 20:30
Número de asistentes 88
Organizaciones asistentes

Agència de l’Habitatge de Catalunya
Aigües de Manresa, S.A.
Ajuntament de Terrassa
Ajuntament de Badalona
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona. Direcció d'Espais Verds i Biodiversitat.
Ajuntament de Barcelona. Serveis d’Intervenció Social a Grups Poblacionals Vulnerables.

Ajuntament de Caldes de Malavella
Ajuntament de Cardona
Ajuntament de Manresa
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Ajuntament de Súria
Ajuntament de Vic
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
AMPANS Fundació
Associació Matricaria
Associació de Veïns Sagrada Família
Barris i acció comunitària Manresa
CADS, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
CCOO, Comissions Obreres de Catalunya
Centre d'Estudis sobre Joventut i Societat. Universitat de Lleida.
Centre Estudis del Bages
Col·lectiu Punt 6
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació Comarques Centrals
Col·legi de Treball Social
CONFAVC, Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya
Consell Comarcal del Berguedà
Consell Comarcal del Bages
Consorci per a la Normalització Lingüística Montserrat
Departament de Territori i Sostenibilitat
Departament de Territori i Sostenibilitat, Serveis Territorials Catalunya Central
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
Diputació de Barcelona
EHS Techinques
ENACE, Entidad Nacional de Auditores y Consultores Energéticos
Entitats Catalanes d’Acció Social
Federació d'Associacions de Veïns de Manresa
Fòrum Habitatge i Rehabilitació Manresa
FORUM, Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa, S.A.
Fundació Mercè Fontanilles
Green Building Council
IERMB, Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona)
INCASOL, Institut Català del Sòl
JuntsxManresa
Lavola
Minuartia
Montepio de Conductors
Pla de Desenvolupament Comunitari de les Escodines
Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

Serveis Socials de Manresa
Suez
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona. Departament de Geografia Humana
Universitat de Lleida. Càtedra UNESCO Ciutats intermèdies
UPIC, Unió de Polígons Industrials de Catalunya

Referencia: II-MEET-2019-04-85
Versión 64 (de 64) ver otras versiones

Compartir enlace:

Por favor, pega este código en tu página:

<script src="https://participa.gencat.cat/processes/Agendaurbana/f/2517/meetings/85/embed.js?locale=es"></script>
<noscript><iframe src="https://participa.gencat.cat/processes/Agendaurbana/f/2517/meetings/85/embed.html?locale=es" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>

¿Cómo se estructura la jornada?

Constarà de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Debatiremos sobre el model de ciutat que l’Agenda Urbana de Cataluña debaría potenciar, desde un abordage triple: la física (model urbano), la ambiental (ecosistemas urbanos) y la social (inclusión social).

Cada panel tractará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguienets objetivos:

Panel 1: modelo urbano, 9 h.

La configuración de las ciudades puede contribuir a una mejor gestión de los recursos naturales (suelo, subsuelo, aire, agua, energía, fauna y flora), a una utilización racional del territorio, al incremento de la eficiencia energética, reducir la movilidad, aumentar la accesibilidad a los bienes y servicios y conectividad humana, a la cohesión social. En definitiva, a la mejora de la calidad de vida de las personas. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:

  • ¿Existen los instrumentos adecuados para abordar la renovación urbana? 
  • ¿Tenemos ciudades poco densas? 
  • ¿Se está empobreciendo el número de relaciones que se dan en les nuestras ciudades? 
  • ¿Se ha supeditado la función social de la ciudad a los intereses de mercado? 
  • ¿Están nuestros hábitats urbanos en disposición de garantzair el derecho a la ciuda? 


Panel 2: ecosistemas urbanos y biodiversidad, 12 h,

En Cataluña durante las últimas décadas se ha originado un gran desarrollo urbano. Se ha producido una fuerte ocupación del territorio y la consiguiente afectación de recursos naturales, ecosistemas y paisajes. La fragmentación y la artificialización del suelo provocan la pérdida de valores naturales y de las funciones ambientales del territorio. Por otro lado, las ciudades tienen que hacer frente al posible incremento de riesgos climáticos: olas de calor, sequías e inundaciones. En este contexto, la naturalización de los espacios libres ayuda a reducir el efecto "de isla de calor", permite la infiltración de agua y la recarga de los acuíferos y reduce los impactos de las inundaciones. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:

  • ¿Está en la agenda de las ciudades la renaturalización de sus espacios urbanos?
  • ¿Cómo articulamos el crecimiento urbano con los corredores ecológicos?
  • ¿Aprovechan las ciudades catalanas su potencial en la provisión de servicios ecosistémicos?
  • ¿Existen políticas eficientes para la protección de las especies urbanas?


Panel 3: inclusión social, 16 h.

La exclusión social se define como "el resultado de un proceso dinámico de acumulación y combinación de factores diversos de desventaja, vinculados a diferentes aspectos de la vida personal, social, cultural y política de los individuos". La crisis económica aumentó los indicadores de exclusión social. Cada vez son más frecuentes situaciones de exclusión social, dificultades para mantener la vivienda o pagar los servicios básicos. Por lo tanto, se necesitan medidas de respuesta inmediata dirigidas a las personas que sufren situaciones de desventaja económica y social en el ámbito de los hábitats urbanos. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:

  • ¿Es el urbanismo un instrumento eficaz para mejorar la inclusión social?
  • ¿Pueden las ciudades garantizar el derecho universal a la vivienda?
  • ¿Qué retos tienen las ciudades y los territorios en materia de conectividad?
  • ¿Las ciudades son actores esenciales para paliar la pobreza energética?
  • ¿Están preparadas las ciudades para afrontar el envejecimiento demográfico creciente?


Fundació Universitària del Bages (FUB)
Avinguda Bases de Manresa, 1
Fundació Universitària del Bages (FUB)

Bona nit,
jo ja estava inscrita, ara volia inscriure una companya i crec que m'he tornat a inscriure jo però aquesta inscripció és per Roser Prat Cardona, tècnica de l'oficina d'inclusió social del Consell Comarcal del Berguedà.

moltes gràcies,

Pag 1: increment de vehicles elèctrics no n'hi ha prou. Hem de fixar l'horitzó d'eliminació dels vehicles amb combustibles fòssils.
Pag 10 i següents: en algun lloc ha de figurar que si hem de destinar una part relativament significativa a la producció d'energia renovable, el repartiment d'aquesta càrrrega ha de tenir una planificació per evitar que ciontinuï el mateix model centraliltzat i en pocs indrets del país. Estem parlant del 3 % del territori destinat a energía solar i aprofitar els indrets amb vent per només parlar de solar i eólica. Cada territori ha d'assumir que ha de generar la seva propia energía en la mesura del posible en un sistema que volem , com diu la Llei de Canvi Climàtic, 100 % renovable

Conversación con Annalisa

Entendre que s’ha d’Integrar en el MODEL URBÀ el concepte d’ECOSISTEMES URBANS. Invertir la mirada i no mantenir la dualitat entre natura/espai agrari i ciutat. Això s’ha de traduir en una normativa urbanística (futura llei de territori) que garanteixi en termes d’estàndards i de condicionants la funcionalitat dels ecosistemes la seva qualitat i de retruc la seva aportació de beneficis a les persones.
Per altra banda s’ha de repensar l’actual sistema de gestió urbanística i donar eines per garantir que el que s’ha dit pugui concretar-se en accions que permetin realment la restauració ecològica, la dinamització agrària i la naturalització de les ciutats.

Bon dia,
Moltes gràcies pel seu suggeriment. L'incorporarem en l'informe definitiu sobre el procés de participació i que inclourà els resums de les taules de les sessions de treball.

Grup 6, punt 4: No totes les persones amb dificultats de mobilitat es desplacen amb cadires de rodes. Les cadires han de poder passar, però algunes necessitem elements d'ajut diferents als guals, com per exemple l'existència de bancs en els recorreguts per poder descansar. Això també és mobilitat a tenir en compte.

Deja tu comentario

Inicia sesión con tu cuenta o regístrate para añadir tu comentario.

Cargando los comentarios ...