Cambios en "Sesión de trabajo 3: movilidad urbana"

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Debatrem a l’entorn dels fluxos de persones i béns en els nostres hàbitats urbans a través de temes com el transport públic, la mobilitat tova, les noves formes de mobilitat elèctrica i autònoma, els efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils i l’aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana. 

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.

Els sectors més febles, tals com els nens, la gent gran, els col·lectius amb pocs recursos i les persones amb mobilitat o capacitats sensorials reduïdes, són les que troben més limitacions en el seu dret a la mobilitat. Els territoris més allunyats dels centres presenten majors desigualtats amb relació a la mobilitat. Per garantir a tota la ciutadania l'accés a drets, serveis i oportunitats, cal dissenyar una xarxa que vetlli per la resiliència, l’eficiència de costos i que contribueixi a mitigar el canvi climàtic i a la sostenibilitat del model. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

• Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats? 
• Podem prescindir dels cotxes a les ciutats? 
• Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris? 
• Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat? 

Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.

Actualment la contaminació atmosfèrica és un fenomen estructural a les grans conurbacions i la mobilitat n’és la principal causant. A tall d’exemple, l’any 2014 a la conurbació de Barcelona, només el transport terrestre fou el responsable de l’emissió a l’atmosfera del 52% d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10). Alhora, el trànsit i la indústria són els principals precursors en la generació d’ozó troposfèric, amb un abast territorial molt ampli a Catalunya i efectes nocius sobre la salut de les persones. Un dels reptes en la gestió dels hàbitats urbans és la millora dels seus nivells d’immissió, reduint les emissions de gasos contaminants principalment relacionats amb la mobilitat de persones, serveis i mercaderies. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

• Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?
• Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions? 
• Explotem adequadament els avenços tecnològics?
• Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació? 

Bloc 3: models productius, 16 h.

Explorar nous models productius amb alt valor afegit associats a la urbanització, potenciar el coneixement i la innovació, modernitzar els sectors productius tradicionals, aprofitar els potencial derivat dels avenços tecnològics, garantir la sostenibilitat econòmica i passar d’un model econòmic lineal a un de circular són objectius de l’Agenda Urbana de Catalunya. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

• Els territoris i les ciutats mitjanes són tractores d’activitats d'alt valor afegit? 
• Estan preparats els hàbitats urbans per absorbir els canvis tecnològics? 
• Quines oportunitats productives poden generar les ciutats intel·ligents? 
• És sostenible un model econòmic urbà amb creixement constant?

¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Debatiremos en torno a los flujos de personas y bienes en nuestros hábitats urbanos a través de temas como el transporte público, la movilidad blanda, las nuevas formas de movilidad eléctrica y autónoma, los efectos nocivos en la calidad del aire de la congestión de vehículos privados basados ​​en la combustión de recursos fósiles y la aparición de nuevos modelos productivos (economías colaborativas, e-commerce, etc.) que proyectan un evidente impacto en la movilidad urbana.

Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: conectividad urbana, 9 h.

Los sectores más débiles, tales como los niños, las personas mayores, los colectivos con pocos recursos y las personas con movilidad o capacidades sensoriales reducidas, son las que encuentran más limitaciones en su derecho a la movilidad. Los territorios más alejados de los centros presentan mayores desigualdades en relación con la movilidad. Para garantizar a toda la ciudadanía el acceso a derechos, servicios y oportunidades, es necesario diseñar una red que vele por la resiliencia, la eficiencia de costes y que contribuya a mitigar el cambio climático y la sostenibilidad del modelo. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:

• ¿Favorecen el trasvase nodal nuestros territorios y ciudades?
• ¿Podemos prescindir de los coches en las ciudades?
• ¿Qué déficits existen en materia de transporte público entre territorios?
• ¿Cuáles son los retos vinculados a las infraestructuras urbanas? Transformará el vehículo autónomo del actual modelo de movilidad?

Panel: 2: calidad del aire, 12 h.

Actualmente la contaminación atmosférica es un fenómeno estructural en las grandes conurbaciones y la movilidad es la principal causante. A modo de ejemplo, en el año 2014 en la conurbación de Barcelona, ​​sólo el transporte terrestre fue el responsable de la emisión a la atmósfera del 52% de óxidos de nitrógeno (NOx) y de partículas en suspensión (PM10). Asimismo, el tráfico y la industria son los principales precursores en la generación de ozono troposférico, con un alcance territorial muy amplio en Cataluña y efectos nocivos sobre la salud de las personas. Uno de los retos en la gestión de los hábitats urbanos es la mejora de sus niveles de inmisión, reduciendo las emisiones de gases contaminantes principalmente relacionados con la movilidad de personas, servicios y mercancías. Se plantea centrar el debate en las siguientes áreas temáticas:

• ¿Se necesitan nuevos espacios de gobierno cooperativo para la mejora de la calidad del aire?
• ¿Qué medidas hay que implementar para alcanzar el objetivo cero emisiones?
• ¿Explotamos adecuadamente los avances tecnológicos?
• ¿Podemos alcanzar hábitats urbanos libres de contaminación?

Panel 3: modelos productivos, 16 h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.