Sessió de treball 3: mobilitat urbana

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Debatrem a l’entorn dels fluxos de persones i béns en els nostres hàbitats urbans a través de temes com el transport públic, la mobilitat tova, les noves formes de mobilitat elèctrica i autònoma, els efectes nocius en la qualitat de l’aire de la congestió de vehicles privats basats en la combustió de recursos fòssils i l’aparició de nous models productius (economies col·laboratives, e-commerce, etc.) que projecten un evident impacte en la mobilitat urbana. 

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: connectivitat urbana, 9 h.

Els sectors més febles, tals com els nens, la gent gran, els col·lectius amb pocs recursos i les persones amb mobilitat o capacitats sensorials reduïdes, són les que troben més limitacions en el seu dret a la mobilitat. Els territoris més allunyats dels centres presenten majors desigualtats amb relació a la mobilitat. Per garantir a tota la ciutadania l'accés a drets, serveis i oportunitats, cal dissenyar una xarxa que vetlli per la resiliència, l’eficiència de costos i que contribueixi a mitigar el canvi climàtic i a la sostenibilitat del model. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

• Afavoreixen el transvasament nodal els nostres territoris i ciutats? 

• Podem prescindir dels cotxes a les ciutats? 

• Quins dèficits existeixen en matèria de transport públic entre territoris? 

• Quins són els reptes vinculats a les infraestructures urbanes? Transformarà el vehicle autònom l’actual model de mobilitat? 

Bloc: 2: qualitat de l'aire, 12 h.

Actualment la contaminació atmosfèrica és un fenomen estructural a les grans conurbacions i la mobilitat n’és la principal causant. A tall d’exemple, l’any 2014 a la conurbació de Barcelona, només el transport terrestre fou el responsable de l’emissió a l’atmosfera del 52% d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10). Alhora, el trànsit i la indústria són els principals precursors en la generació d’ozó troposfèric, amb un abast territorial molt ampli a Catalunya i efectes nocius sobre la salut de les persones. Un dels reptes en la gestió dels hàbitats urbans és la millora dels seus nivells d’immissió, reduint les emissions de gasos contaminants principalment relacionats amb la mobilitat de persones, serveis i mercaderies. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

• Calen nous espais de govern cooperatiu per la millora de la qualitat de l’aire?

• Quines mesures cal implementar per assolir l’objectiu zero emissions? 

• Explotem adequadament els avenços tecnològics?

• Podem assolir hàbitats urbans lliures de contaminació? 

Bloc 3: models productius, 16 h.

Explorar nous models productius amb alt valor afegit associats a la urbanització, potenciar el coneixement i la innovació, modernitzar els sectors productius tradicionals, aprofitar els potencial derivat dels avenços tecnològics, garantir la sostenibilitat econòmica i passar d’un model econòmic lineal a un de circular són objectius de l’Agenda Urbana de Catalunya. Es planteja centrar el debat en les següents àrees temàtiques: 

• Els territoris i les ciutats mitjanes són tractores d’activitats d'alt valor afegit? 

• Estan preparats els hàbitats urbans per absorbir els canvis tecnològics? 

• Quines oportunitats productives poden generar les ciutats intel·ligents? 

• És sostenible un model econòmic urbà amb creixement constant?