Elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya

#agendaurbanacat Procés participatiu per identificar els reptes i oportunitats a les nostres ciutats

Fase 4 de 4

Resultats de la participació 14/10/2019 - 31/10/2019

Fases del procés

Canvis a "Sessió de treball 4: cohesió social"

Mode de vista de comparació:

Vista HTML:

Descripció (Català)

-
Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Explorarem els principals àmbits generadors de cohesió social des d’una perspectiva àmplia i multiescalar. No només s’abordaran conceptes transversals com la seguretat i la justícia social com a objectius que cal proporcionar als hàbitats urbans, sinó també d’altres aspectes que contribueixen a la cohesió de les persones, a dues escales ben diferenciades: en l’escala individual o familiar es debatrà sobre el dret universal a l’habitatge, i en l’escala supramunicipal, s’abordaran els conceptes de reequilibri i equitat territorials.

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: habitatge adequat i accessible, 9 h.

La dificultat d’accés i manteniment d’un habitatge digne segueix sent un dels principals problemes de moltes persones a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona. Malgrat el lent procés de recuperació de les famílies dels efectes de la crisi econòmica –que va donar lloc a la proliferació de desnonaments davant la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer– ha aparegut un nou obstacle: la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. D’altra banda, als municipis mitjans i petits trobem parcs d’habitatges envellits, sovint buits i amb dificultats per ser rehabilitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:
- Com podem garantir el dret a l'habitatge?
- Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions?
- Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?
- Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge?
Bloc 2: territoris articulats, 12 h.

Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.

Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.
+
Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Explorarem els principals àmbits generadors de cohesió social des d’una perspectiva àmplia i multiescalar. No només s’abordaran conceptes transversals com la seguretat i la justícia social com a objectius que cal proporcionar als hàbitats urbans, sinó també d’altres aspectes que contribueixen a la cohesió de les persones, a dues escales ben diferenciades: en l’escala individual o familiar es debatrà sobre el dret universal a l’habitatge, i en l’escala supramunicipal, s’abordaran els conceptes de reequilibri i equitat territorials.

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: habitatge adequat i accessible, 9 h.

La dificultat d’accés i manteniment d’un habitatge digne segueix sent un dels principals problemes de moltes persones a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona. Malgrat el lent procés de recuperació de les famílies dels efectes de la crisi econòmica –que va donar lloc a la proliferació de desnonaments davant la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer– ha aparegut un nou obstacle: la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. D’altra banda, als municipis mitjans i petits trobem parcs d’habitatges envellits, sovint buits i amb dificultats per ser rehabilitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:
- Com podem garantir el dret a l'habitatge?
- Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions?
- Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?
- Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge?
Bloc 2: territoris articulats, 12 h.

L’Agenda urbana de Catalunya es concep com un instrument que posi les ciutats i els hàbitats urbans com a subjectes en l’elaboració i implementació de les polítiques públiques del país per als propers anys. Si bé la ciutat és la matèria primera a partir de la qual s’elabora l’Agenda i en el seu plantejament, s’hi reconeix implícitament la indivisibilitat amb els seus territoris. El territori no pot ser concebut només com un proveïdor de recursos i un receptor d’externalitats, sinó que s’ha d’entendre com un espai d’oportunitat en el desplegament de l’Agenda. Aconseguir la integració urbana amb les regions circumdants, reconèixer i impulsar la protecció d’àrees territorialment estratègiques, vetllar per la sobirania alimentària, o valoritzar els sòls periurbans amb més valor agrícola, són algunes de les línies d’acció proposades.
- Quines polítiques públiques cal impulsar per lluitar contra el despoblament rural?
- Com gestionar les externalitats negatives que generen els hàbitats urbans?
- És necessari l’enfortiment de la governança territorial?
- És coherent el model metropolità actual amb les potencialitats territorials?
Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.

Cal garantir entorns urbans segurs i lliures de qualsevol forma de violència, assolir ciutats i territoris que siguin ètics i justos amb igualtat de drets, deures i oportunitats per a les persones. Els hàbitats urbans han de ser espais on erradicar la discriminació per raons de gènere, ètnia, creença, edat, orientació sexual, capacitat econòmica, discapacitat o qualsevol altre diferència.
- La seguretat és un vector pres en consideració en la planificació dels hàbitats urbans?
- Cal reconèixer en el nostre ordenament jurídic el dret a la ciutat?
- Com cal gestionar, a escala urbana, l’impacte de les onades migratòries?
- Com s’han de tractar les economies informals a les ciutats?

-Com s’estructura la jornada?Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.De què parlarem?Explorarem els principals àmbits generadors de cohesió social des d’una perspectiva àmplia i multiescalar. No només s’abordaran conceptes transversals com la seguretat i la justícia social com a objectius que cal proporcionar als hàbitats urbans, sinó també d’altres aspectes que contribueixen a la cohesió de les persones, a dues escales ben diferenciades: en l’escala individual o familiar es debatrà sobre el dret universal a l’habitatge, i en l’escala supramunicipal, s’abordaran els conceptes de reequilibri i equitat territorials. Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:Bloc 1: habitatge adequat i accessible, 9 h.La dificultat d’accés i manteniment d’un habitatge digne segueix sent un dels principals problemes de moltes persones a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona. Malgrat el lent procés de recuperació de les famílies dels efectes de la crisi econòmica –que va donar lloc a la proliferació de desnonaments davant la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer– ha aparegut un nou obstacle: la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. D’altra banda, als municipis mitjans i petits trobem parcs d’habitatges envellits, sovint buits i amb dificultats per ser rehabilitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:<ul><li>Com podem garantir el dret a l'habitatge?</li><li>Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions? </li><li>Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?</li><li>Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge? </li></ul><br>Bloc 2: territoris articulats, 12 h.</p>Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.
+Com s’estructura la jornada?Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.De què parlarem?Explorarem els principals àmbits generadors de cohesió social des d’una perspectiva àmplia i multiescalar. No només s’abordaran conceptes transversals com la seguretat i la justícia social com a objectius que cal proporcionar als hàbitats urbans, sinó també d’altres aspectes que contribueixen a la cohesió de les persones, a dues escales ben diferenciades: en l’escala individual o familiar es debatrà sobre el dret universal a l’habitatge, i en l’escala supramunicipal, s’abordaran els conceptes de reequilibri i equitat territorials. Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:Bloc 1: habitatge adequat i accessible, 9 h.La dificultat d’accés i manteniment d’un habitatge digne segueix sent un dels principals problemes de moltes persones a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona. Malgrat el lent procés de recuperació de les famílies dels efectes de la crisi econòmica –que va donar lloc a la proliferació de desnonaments davant la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer– ha aparegut un nou obstacle: la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. D’altra banda, als municipis mitjans i petits trobem parcs d’habitatges envellits, sovint buits i amb dificultats per ser rehabilitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:<ul><li>Com podem garantir el dret a l'habitatge?</li><li>Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions? </li><li>Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?</li><li>Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge? </li></ul>Bloc 2: territoris articulats, 12 h.L’Agenda urbana de Catalunya es concep com un instrument que posi les ciutats i els hàbitats urbans com a subjectes en l’elaboració i implementació de les polítiques públiques del país per als propers anys. Si bé la ciutat és la matèria primera a partir de la qual s’elabora l’Agenda i en el seu plantejament, s’hi reconeix implícitament la indivisibilitat amb els seus territoris. El territori no pot ser concebut només com un proveïdor de recursos i un receptor d’externalitats, sinó que s’ha d’entendre com un espai d’oportunitat en el desplegament de l’Agenda. Aconseguir la integració urbana amb les regions circumdants, reconèixer i impulsar la protecció d’àrees territorialment estratègiques, vetllar per la sobirania alimentària, o valoritzar els sòls periurbans amb més valor agrícola, són algunes de les línies d’acció proposades. <ul><li>Quines polítiques públiques cal impulsar per lluitar contra el despoblament rural?</li><li>Com gestionar les externalitats negatives que generen els hàbitats urbans?</li><li>És necessari l’enfortiment de la governança territorial?</li><li>És coherent el model metropolità actual amb les potencialitats territorials? </li></ul>Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.Cal garantir entorns urbans segurs i lliures de qualsevol forma de violència, assolir ciutats i territoris que siguin ètics i justos amb igualtat de drets, deures i oportunitats per a les persones. Els hàbitats urbans han de ser espais on erradicar la discriminació per raons de gènere, ètnia, creença, edat, orientació sexual, capacitat econòmica, discapacitat o qualsevol altre diferència.<ul><li>La seguretat és un vector pres en consideració en la planificació dels hàbitats urbans?</li><li>Cal reconèixer en el nostre ordenament jurídic el dret a la ciutat?</li><li>Com cal gestionar, a escala urbana, l’impacte de les onades migratòries?</li><li>Com s’han de tractar les economies informals a les ciutats?</li></ul>

Esborrats

-
Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Explorarem els principals àmbits generadors de cohesió social des d’una perspectiva àmplia i multiescalar. No només s’abordaran conceptes transversals com la seguretat i la justícia social com a objectius que cal proporcionar als hàbitats urbans, sinó també d’altres aspectes que contribueixen a la cohesió de les persones, a dues escales ben diferenciades: en l’escala individual o familiar es debatrà sobre el dret universal a l’habitatge, i en l’escala supramunicipal, s’abordaran els conceptes de reequilibri i equitat territorials.

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: habitatge adequat i accessible, 9 h.

La dificultat d’accés i manteniment d’un habitatge digne segueix sent un dels principals problemes de moltes persones a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona. Malgrat el lent procés de recuperació de les famílies dels efectes de la crisi econòmica –que va donar lloc a la proliferació de desnonaments davant la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer– ha aparegut un nou obstacle: la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. D’altra banda, als municipis mitjans i petits trobem parcs d’habitatges envellits, sovint buits i amb dificultats per ser rehabilitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:
- Com podem garantir el dret a l'habitatge?
- Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions?
- Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?
- Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge?
Bloc 2: territoris articulats, 12 h.

Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.

Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.
Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions?
Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?
Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge?

Bloc 2: territoris articulats, 12 h.

L’Agenda urbana de Catalunya es concep com un instrument que posi les ciutats i els hàbitats urbans com a subjectes en l’elaboració i implementació de les polítiques públiques del país per als propers anys. Si bé la ciutat és la matèria primera a partir de la qual s’elabora l’Agenda i en el seu plantejament, s’hi reconeix implícitament la indivisibilitat amb els seus territoris. El territori no pot ser concebut només com un proveïdor de recursos i un receptor d’externalitats, sinó que s’ha d’entendre com un espai d’oportunitat en el desplegament de l’Agenda. Aconseguir la integració urbana amb les regions circumdants, reconèixer i impulsar la protecció d’àrees territorialment estratègiques, vetllar per la sobirania alimentària, o valoritzar els sòls periurbans amb més valor agrícola, són algunes de les línies d’acció proposades.

Quines polítiques públiques cal impulsar per lluitar contra el despoblament rural?
Com gestionar les externalitats negatives que generen els hàbitats urbans?
És necessari l’enfortiment de la governança territorial?
És coherent el model metropolità actual amb les potencialitats territorials?

Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.

Cal garantir entorns urbans segurs i lliures de qualsevol forma de violència, assolir ciutats i territoris que siguin ètics i justos amb igualtat de drets, deures i oportunitats per a les persones. Els hàbitats urbans han de ser espais on erradicar la discriminació per raons de gènere, ètnia, creença, edat, orientació sexual, capacitat econòmica, discapacitat o qualsevol altre diferència.

La seguretat és un vector pres en consideració en la planificació dels hàbitats urbans?
Cal reconèixer en el nostre ordenament jurídic el dret a la ciutat?
Com cal gestionar, a escala urbana, l’impacte de les onades migratòries?
Com s’han de tractar les economies informals a les ciutats?

Addicions

Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions?
Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?
Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge?

Bloc 2: territoris articulats, 12 h.

Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.

Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.

Com s’estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

Explorarem els principals àmbits generadors de cohesió social des d’una perspectiva àmplia i multiescalar. No només s’abordaran conceptes transversals com la seguretat i la justícia social com a objectius que cal proporcionar als hàbitats urbans, sinó també d’altres aspectes que contribueixen a la cohesió de les persones, a dues escales ben diferenciades: en l’escala individual o familiar es debatrà sobre el dret universal a l’habitatge, i en l’escala supramunicipal, s’abordaran els conceptes de reequilibri i equitat territorials.

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: habitatge adequat i accessible, 9 h.

La dificultat d’accés i manteniment d’un habitatge digne segueix sent un dels principals problemes de moltes persones a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona. Malgrat el lent procés de recuperació de les famílies dels efectes de la crisi econòmica –que va donar lloc a la proliferació de desnonaments davant la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer– ha aparegut un nou obstacle: la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. D’altra banda, als municipis mitjans i petits trobem parcs d’habitatges envellits, sovint buits i amb dificultats per ser rehabilitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:

Com podem garantir el dret a l'habitatge?
Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions?
Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?
Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge?

Bloc 2: territoris articulats, 12 h.

Quines polítiques públiques cal impulsar per lluitar contra el despoblament rural?
Com gestionar les externalitats negatives que generen els hàbitats urbans?
És necessari l’enfortiment de la governança territorial?
És coherent el model metropolità actual amb les potencialitats territorials?

Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.

La seguretat és un vector pres en consideració en la planificació dels hàbitats urbans?
Cal reconèixer en el nostre ordenament jurídic el dret a la ciutat?
Com cal gestionar, a escala urbana, l’impacte de les onades migratòries?
Com s’han de tractar les economies informals a les ciutats?

Esborrats

-Com s’estructura la jornada?Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.De què parlarem?Explorarem els principals àmbits generadors de cohesió social des d’una perspectiva àmplia i multiescalar. No només s’abordaran conceptes transversals com la seguretat i la justícia social com a objectius que cal proporcionar als hàbitats urbans, sinó també d’altres aspectes que contribueixen a la cohesió de les persones, a dues escales ben diferenciades: en l’escala individual o familiar es debatrà sobre el dret universal a l’habitatge, i en l’escala supramunicipal, s’abordaran els conceptes de reequilibri i equitat territorials. Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:Bloc 1: habitatge adequat i accessible, 9 h.La dificultat d’accés i manteniment d’un habitatge digne segueix sent un dels principals problemes de moltes persones a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona. Malgrat el lent procés de recuperació de les famílies dels efectes de la crisi econòmica –que va donar lloc a la proliferació de desnonaments davant la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer– ha aparegut un nou obstacle: la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. D’altra banda, als municipis mitjans i petits trobem parcs d’habitatges envellits, sovint buits i amb dificultats per ser rehabilitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:<ul><li>Com podem garantir el dret a l'habitatge?</li><li>Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions? </li><li>Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?</li><li>Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge? </li></ul><br>Bloc 2: territoris articulats, 12 h.</p>Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.Properament es publicarà la documentació amb el programa de la sessió.

Addicions

+Com s’estructura la jornada?Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.De què parlarem?Explorarem els principals àmbits generadors de cohesió social des d’una perspectiva àmplia i multiescalar. No només s’abordaran conceptes transversals com la seguretat i la justícia social com a objectius que cal proporcionar als hàbitats urbans, sinó també d’altres aspectes que contribueixen a la cohesió de les persones, a dues escales ben diferenciades: en l’escala individual o familiar es debatrà sobre el dret universal a l’habitatge, i en l’escala supramunicipal, s’abordaran els conceptes de reequilibri i equitat territorials. Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:Bloc 1: habitatge adequat i accessible, 9 h.La dificultat d’accés i manteniment d’un habitatge digne segueix sent un dels principals problemes de moltes persones a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona. Malgrat el lent procés de recuperació de les famílies dels efectes de la crisi econòmica –que va donar lloc a la proliferació de desnonaments davant la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer– ha aparegut un nou obstacle: la pujada dels preus de l’habitatge de lloguer. D’altra banda, als municipis mitjans i petits trobem parcs d’habitatges envellits, sovint buits i amb dificultats per ser rehabilitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents:<ul><li>Com podem garantir el dret a l'habitatge?</li><li>Podem transformar el parc d’habitatges per aconseguir un balanç de zero emissions? </li><li>Són efectives les mesures orientades a l’erradicació de l’emergència d’habitatge?</li><li>Quin marge hi ha per a innovar en l’habitatge? </li></ul>Bloc 2: territoris articulats, 12 h.L’Agenda urbana de Catalunya es concep com un instrument que posi les ciutats i els hàbitats urbans com a subjectes en l’elaboració i implementació de les polítiques públiques del país per als propers anys. Si bé la ciutat és la matèria primera a partir de la qual s’elabora l’Agenda i en el seu plantejament, s’hi reconeix implícitament la indivisibilitat amb els seus territoris. El territori no pot ser concebut només com un proveïdor de recursos i un receptor d’externalitats, sinó que s’ha d’entendre com un espai d’oportunitat en el desplegament de l’Agenda. Aconseguir la integració urbana amb les regions circumdants, reconèixer i impulsar la protecció d’àrees territorialment estratègiques, vetllar per la sobirania alimentària, o valoritzar els sòls periurbans amb més valor agrícola, són algunes de les línies d’acció proposades. <ul><li>Quines polítiques públiques cal impulsar per lluitar contra el despoblament rural?</li><li>Com gestionar les externalitats negatives que generen els hàbitats urbans?</li><li>És necessari l’enfortiment de la governança territorial?</li><li>És coherent el model metropolità actual amb les potencialitats territorials? </li></ul>Bloc 3: seguretat i justícia social, 16 h.Cal garantir entorns urbans segurs i lliures de qualsevol forma de violència, assolir ciutats i territoris que siguin ètics i justos amb igualtat de drets, deures i oportunitats per a les persones. Els hàbitats urbans han de ser espais on erradicar la discriminació per raons de gènere, ètnia, creença, edat, orientació sexual, capacitat econòmica, discapacitat o qualsevol altre diferència.<ul><li>La seguretat és un vector pres en consideració en la planificació dels hàbitats urbans?</li><li>Cal reconèixer en el nostre ordenament jurídic el dret a la ciutat?</li><li>Com cal gestionar, a escala urbana, l’impacte de les onades migratòries?</li><li>Com s’han de tractar les economies informals a les ciutats?</li></ul>

Descripció (Castellano)

-
¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Exploraremos los principales ámbitos generadores de cohesión social desde una perspectiva amplia y multiescalar. No sólo se abordarán conceptos transversales como la seguridad y la justicia social como objetivos a proporcionar a los hábitats urbanos, sino también de otros aspectos que contribuyen a la cohesión de las personas, a dos escalas bien diferenciadas: en la escala individual o familiar se debatirá sobre el derecho universal a la vivienda, y en la escala supramunicipal, se abordarán los conceptos de reequilibrio y equidad territoriales.

Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: vivienda adecuada y accesible, 9 h.

La dificultad de acceso y mantenimiento de una vivienda digna sigue siendo uno de los principales problemas de muchas personas en Cataluña, en especial en la región metropolitana de Barcelona. A pesar del lento proceso de recuperación de las familias de los efectos de la crisis económica -que dio lugar a la proliferación de desahucios ante la imposibilidad de pagar la hipoteca o el alquiler- ha aparecido un nuevo obstáculo: la subida de los precios de la vivienda de alquiler. Por otra parte, los municipios medianos y pequeños encontramos parques de viviendas envejecidos, a menudo vacías y con dificultades para ser rehabilitadas. Se plantea centrar el debate en las áreas temáticas siguientes:
- ¿Cómo podemos garantizar el derecho a la vivienda?
- ¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?
- ¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?
- ¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?
Panel: 2: territorios articulados, 12 h.

Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.
+
¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Exploraremos los principales ámbitos generadores de cohesión social desde una perspectiva amplia y multiescalar. No sólo se abordarán conceptos transversales como la seguridad y la justicia social como objetivos a proporcionar a los hábitats urbanos, sino también de otros aspectos que contribuyen a la cohesión de las personas, a dos escalas bien diferenciadas: en la escala individual o familiar se debatirá sobre el derecho universal a la vivienda, y en la escala supramunicipal, se abordarán los conceptos de reequilibrio y equidad territoriales.

Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: vivienda adecuada y accesible, 9 h.

La dificultad de acceso y mantenimiento de una vivienda digna sigue siendo uno de los principales problemas de muchas personas en Cataluña, en especial en la región metropolitana de Barcelona. A pesar del lento proceso de recuperación de las familias de los efectos de la crisis económica -que dio lugar a la proliferación de desahucios ante la imposibilidad de pagar la hipoteca o el alquiler- ha aparecido un nuevo obstáculo: la subida de los precios de la vivienda de alquiler. Por otra parte, los municipios medianos y pequeños encontramos parques de viviendas envejecidos, a menudo vacías y con dificultades para ser rehabilitadas. Se plantea centrar el debate en las áreas temáticas siguientes:
- ¿Cómo podemos garantizar el derecho a la vivienda?
- ¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?
- ¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?
- ¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?
Panel: 2: territorios articulados, 12 h.

Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

-¿Cómo se estructura la jornada?Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.¿De qué hablaremos?Exploraremos los principales ámbitos generadores de cohesión social desde una perspectiva amplia y multiescalar. No sólo se abordarán conceptos transversales como la seguridad y la justicia social como objetivos a proporcionar a los hábitats urbanos, sino también de otros aspectos que contribuyen a la cohesión de las personas, a dos escalas bien diferenciadas: en la escala individual o familiar se debatirá sobre el derecho universal a la vivienda, y en la escala supramunicipal, se abordarán los conceptos de reequilibrio y equidad territoriales.Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:Panel 1: vivienda adecuada y accesible, 9 h.La dificultad de acceso y mantenimiento de una vivienda digna sigue siendo uno de los principales problemas de muchas personas en Cataluña, en especial en la región metropolitana de Barcelona. A pesar del lento proceso de recuperación de las familias de los efectos de la crisis económica -que dio lugar a la proliferación de desahucios ante la imposibilidad de pagar la hipoteca o el alquiler- ha aparecido un nuevo obstáculo: la subida de los precios de la vivienda de alquiler. Por otra parte, los municipios medianos y pequeños encontramos parques de viviendas envejecidos, a menudo vacías y con dificultades para ser rehabilitadas. Se plantea centrar el debate en las áreas temáticas siguientes:<ul><li>¿Cómo podemos garantizar el derecho a la vivienda?</li><li>¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?</li><li>¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?</li><li>¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?</li></ul>Panel: 2: territorios articulados, 12 h.Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.
+¿Cómo se estructura la jornada?Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.¿De qué hablaremos?Exploraremos los principales ámbitos generadores de cohesión social desde una perspectiva amplia y multiescalar. No sólo se abordarán conceptos transversales como la seguridad y la justicia social como objetivos a proporcionar a los hábitats urbanos, sino también de otros aspectos que contribuyen a la cohesión de las personas, a dos escalas bien diferenciadas: en la escala individual o familiar se debatirá sobre el derecho universal a la vivienda, y en la escala supramunicipal, se abordarán los conceptos de reequilibrio y equidad territoriales.Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:Panel 1: vivienda adecuada y accesible, 9 h.La dificultad de acceso y mantenimiento de una vivienda digna sigue siendo uno de los principales problemas de muchas personas en Cataluña, en especial en la región metropolitana de Barcelona. A pesar del lento proceso de recuperación de las familias de los efectos de la crisis económica -que dio lugar a la proliferación de desahucios ante la imposibilidad de pagar la hipoteca o el alquiler- ha aparecido un nuevo obstáculo: la subida de los precios de la vivienda de alquiler. Por otra parte, los municipios medianos y pequeños encontramos parques de viviendas envejecidos, a menudo vacías y con dificultades para ser rehabilitadas. Se plantea centrar el debate en las áreas temáticas siguientes:<ul><li>¿Cómo podemos garantizar el derecho a la vivienda?</li><li>¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?</li><li>¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?</li><li>¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?</li></ul>Panel: 2: territorios articulados, 12 h.Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

Esborrats

-
¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Exploraremos los principales ámbitos generadores de cohesión social desde una perspectiva amplia y multiescalar. No sólo se abordarán conceptos transversales como la seguridad y la justicia social como objetivos a proporcionar a los hábitats urbanos, sino también de otros aspectos que contribuyen a la cohesión de las personas, a dos escalas bien diferenciadas: en la escala individual o familiar se debatirá sobre el derecho universal a la vivienda, y en la escala supramunicipal, se abordarán los conceptos de reequilibrio y equidad territoriales.

Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: vivienda adecuada y accesible, 9 h.

La dificultad de acceso y mantenimiento de una vivienda digna sigue siendo uno de los principales problemas de muchas personas en Cataluña, en especial en la región metropolitana de Barcelona. A pesar del lento proceso de recuperación de las familias de los efectos de la crisis económica -que dio lugar a la proliferación de desahucios ante la imposibilidad de pagar la hipoteca o el alquiler- ha aparecido un nuevo obstáculo: la subida de los precios de la vivienda de alquiler. Por otra parte, los municipios medianos y pequeños encontramos parques de viviendas envejecidos, a menudo vacías y con dificultades para ser rehabilitadas. Se plantea centrar el debate en las áreas temáticas siguientes:
- ¿Cómo podemos garantizar el derecho a la vivienda?
- ¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?
- ¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?
- ¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?
Panel: 2: territorios articulados, 12 h.

Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.
¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?
¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?
¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?

Panel: 2: territorios articulados, 12 h.

Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

Addicions

¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?
¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?
¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?

Panel: 2: territorios articulados, 12 h.

Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

¿Cómo se estructura la jornada?

Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.

¿De qué hablaremos?

Exploraremos los principales ámbitos generadores de cohesión social desde una perspectiva amplia y multiescalar. No sólo se abordarán conceptos transversales como la seguridad y la justicia social como objetivos a proporcionar a los hábitats urbanos, sino también de otros aspectos que contribuyen a la cohesión de las personas, a dos escalas bien diferenciadas: en la escala individual o familiar se debatirá sobre el derecho universal a la vivienda, y en la escala supramunicipal, se abordarán los conceptos de reequilibrio y equidad territoriales.

Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:

Panel 1: vivienda adecuada y accesible, 9 h.

La dificultad de acceso y mantenimiento de una vivienda digna sigue siendo uno de los principales problemas de muchas personas en Cataluña, en especial en la región metropolitana de Barcelona. A pesar del lento proceso de recuperación de las familias de los efectos de la crisis económica -que dio lugar a la proliferación de desahucios ante la imposibilidad de pagar la hipoteca o el alquiler- ha aparecido un nuevo obstáculo: la subida de los precios de la vivienda de alquiler. Por otra parte, los municipios medianos y pequeños encontramos parques de viviendas envejecidos, a menudo vacías y con dificultades para ser rehabilitadas. Se plantea centrar el debate en las áreas temáticas siguientes:

¿Cómo podemos garantizar el derecho a la vivienda?
¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?
¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?
¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?

Panel: 2: territorios articulados, 12 h.

Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.

Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

Esborrats

-¿Cómo se estructura la jornada?Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.¿De qué hablaremos?Exploraremos los principales ámbitos generadores de cohesión social desde una perspectiva amplia y multiescalar. No sólo se abordarán conceptos transversales como la seguridad y la justicia social como objetivos a proporcionar a los hábitats urbanos, sino también de otros aspectos que contribuyen a la cohesión de las personas, a dos escalas bien diferenciadas: en la escala individual o familiar se debatirá sobre el derecho universal a la vivienda, y en la escala supramunicipal, se abordarán los conceptos de reequilibrio y equidad territoriales.Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:Panel 1: vivienda adecuada y accesible, 9 h.La dificultad de acceso y mantenimiento de una vivienda digna sigue siendo uno de los principales problemas de muchas personas en Cataluña, en especial en la región metropolitana de Barcelona. A pesar del lento proceso de recuperación de las familias de los efectos de la crisis económica -que dio lugar a la proliferación de desahucios ante la imposibilidad de pagar la hipoteca o el alquiler- ha aparecido un nuevo obstáculo: la subida de los precios de la vivienda de alquiler. Por otra parte, los municipios medianos y pequeños encontramos parques de viviendas envejecidos, a menudo vacías y con dificultades para ser rehabilitadas. Se plantea centrar el debate en las áreas temáticas siguientes:<ul><li>¿Cómo podemos garantizar el derecho a la vivienda?</li><li>¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?</li><li>¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?</li><li>¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?</li></ul>Panel: 2: territorios articulados, 12 h.Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

Addicions

+¿Cómo se estructura la jornada?Constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.¿De qué hablaremos?Exploraremos los principales ámbitos generadores de cohesión social desde una perspectiva amplia y multiescalar. No sólo se abordarán conceptos transversales como la seguridad y la justicia social como objetivos a proporcionar a los hábitats urbanos, sino también de otros aspectos que contribuyen a la cohesión de las personas, a dos escalas bien diferenciadas: en la escala individual o familiar se debatirá sobre el derecho universal a la vivienda, y en la escala supramunicipal, se abordarán los conceptos de reequilibrio y equidad territoriales.Cada panel tratará los principales obstáculos, retos y oportunidades en la consecución de los siguientes objetivos:Panel 1: vivienda adecuada y accesible, 9 h.La dificultad de acceso y mantenimiento de una vivienda digna sigue siendo uno de los principales problemas de muchas personas en Cataluña, en especial en la región metropolitana de Barcelona. A pesar del lento proceso de recuperación de las familias de los efectos de la crisis económica -que dio lugar a la proliferación de desahucios ante la imposibilidad de pagar la hipoteca o el alquiler- ha aparecido un nuevo obstáculo: la subida de los precios de la vivienda de alquiler. Por otra parte, los municipios medianos y pequeños encontramos parques de viviendas envejecidos, a menudo vacías y con dificultades para ser rehabilitadas. Se plantea centrar el debate en las áreas temáticas siguientes:<ul><li>¿Cómo podemos garantizar el derecho a la vivienda?</li><li>¿Podemos transformar el parque de viviendas para lograr un balance de cero emisiones?</li><li>¿Son efectivas las medidas orientadas a la erradicación de la emergencia de vivienda?</li><li>¿Qué margen hay para innovar en la vivienda?</li></ul>Panel: 2: territorios articulados, 12 h.Panel 3: seguridad y justicia social, 16h.Próximamente se publicará la documentación con el programa de la sesión.

Número de versió 27 de 43 Mostra totes les versions Tornar a la trobada

Autoria de la versió

Flavia Galmarini

Versió creada el 20/06/2019 11:53