- Centrar-nos (els agents del sistema) en aquells indicadors de transferència del coneixement reals, i no perdre recursos en indicadors que no són els veritablement importants.
- Han de ser indicadors finalistes per valorar efectivament si som bons fent transferència (evitant les disfuncions del sistema).
- Cal apropar els interessos d’ambdós àmbits. Les universitats i Centres de Recerca generen un coneixement que es publica, però els resultats queden massa lluny del que l’empresa necessita per poder invertir. Perquè sigui interessant per les empreses cal fer recerca en els temes que els preocupen, i no només fer investigació per publicar “papers” que es l’interès que moltes vegades tenen els investigadors que fan recerca.
- Actualment, en el currículum dels investigadors es valora el nombre de patents o de “papers tecnològics” elaborats però les patents han de ser una eina, no un fi en si mateix. Un indicador més útil, hauria de ser per exemple, el nombre d’acords signats amb empreses o projectes d’influència social, per exemple.
#Coneixement #
#PNSC
Compartir