● Abans de desenvolupar una infraestructura o altra de mobilitat, seria necessari plantejar-nos i acordar quin model econòmic i de desenvolupament volem per al nostre territori.
● Cal decidir en què volem apostar i adequar les infraestructures per donar-hi resposta. Per exemple, potser més que invertir en túnels que afavoreixin la connexió per vehicle rodat, es pot invertir en un transport ferroviari transfronterer que sigui de mercaderies, i carregui llenya o biomassa. Foradar una muntanya per facilitar la mobilitat en cotxe pot provocar que, a més de l’impacte ambiental, el preu del producte que es transporta no baixi (perquè el cost invertit continuarà sent elevat i repercutirà en el producte).
● Això ens obliga a pensar a afavorir la indústria al voltant de productes de qualitat però també rendibles.
● Les infraestructures que es desenvolupin han de donar resposta a les necessitats de les persones del territori; és a dir, el model acordat ha de donar resposta a l’1% de la població que hi viu aquí. Podria existir el risc que al fer que les comunicacions de transport de vehicle rodat facilitessin l’accés des d’altres parts del territori, una part del territori es convertís en, per exemple, un abocador de zones més urbanitzades.
● Per això, és necessari racionalitzar els recursos i triar el sistema més adequat, tenint en compte el cost-benefici.
#Coneixement #
#PNSC
Compartir