Flexibilitzar les estructures burocràtiques de recerca per optimitzar els recursos humans

• La recerca es troba avui en dia amb una problemàtica, i és l’envelliment dels i de les professionals de la recerca; és a dir, quan molts i moltes d’elles es jubilen no hi ha relleu. • També s’afegeix que molts i moltes professionals, per la seva situació de temporalitat o eventualitat, han d’abandonar els grups de recerca, deixant el projecte inacabat. • Davant d’això cal trencar la “disciplinarietat” de la universitat i generar estructures flexibles per organitzar la recerca per objectius i no disciplines. Això vol dir, estructures que permetin i fomentin la col·laboració entre professionals de diferents àmbits i disciplines: centres de recerca, universitats, centres tecnològics, empreses, però també professionals dels àmbits de les lletres, les humanitats, les ciències, etc. • Revisar la política d’incentius per facilitar el treball interdisciplinar. • Orientar la recerca pública per projectes o objectius concrets, i facilitar la multidisciplinarietat, per innovar i aportar a la recerca. Permetria obrir la ciència i compartir els resultats, no només respecte al coneixement sinó també per facilitar la interacció amb professionals d’investigació d’altres estructures. • En definitiva, racionalitzar els recursos humans: flexibilitzar les estructures burocràtiques per a estabilitzar el talent, fer ús dels recursos temporals que poden fer una bona aportació a la recerca, i crear mecanismes de relleu perquè no desapareguin les i els professionals de la recerca. L’objectiu és estabilitzar la persona però també el projecte. #Coneixement ##PNSC