Procés participatiu del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement

● Quan analitzem dades d’educació i ens comparem amb altres països o territoris, sempre ho fem amb Espanya perquè tenim dades superiors, però no ho fem mai amb el País Basc. Allà es té una major consideració de la formació professional, per exemple, ja que fins i tot tenen conselleria pròpia. A molts països europeus la formació professional es considera educació superior. Aquí, administrativament, la formació universitària i la formació professional superior depenen de Departaments diferents, fet que no facilita que es reconegui l’FP com a educació superior.
● Cal tenir present que des de la formació professional es genera talent, es produeix una real i efectiva transferència de coneixements amb l’empresa, es té una major relació amb el sector empresarial, es generen start-ups, i també es fa excel·lència.
● Per això, cal donar-li major reconeixement i consideració, mitjançant:
a. L’adaptació de les estructures administratives, ja que hauria de dependre d’un departament específic o del mateix que gestiona les universitats.
b. La dotació de més recursos i mitjans per a millorar la qualitat. Especialment en equipaments; per exemple, actualment no disposen d’espais de prototipatge i han d’acudir a centres de recerca o altres especialitzats.
c. L’articulació d’un sistema de participació directa que permeti una major implicació del sector empresarial en la definició dels itineraris professionals.
d. Una millor orientació dels i de les joves, dignificant la formació professional.
#Coneixement ##PNSC