Es entitats provedidores deth Hilat Catalan de servicis sociaus d’atencion publica (en tà deuant XCSS) vien en tot patir, dempús de hè ans, un desajust creishent entre eth volum de finançament public e es còsti dera prestacion des servicis. Maugrat qu'es nivèus de finançament s’an mantengut constantes e s’an implementat enes ans 2022, 2023 e 2024 increments de tarifes qu'an ajudat ara sostenibilitat deth sistèma, era realitat a demostrat qu'aguesti ajustos non an estat sufisents.
Aguesta situacion hè impacte mès que mès enes professionaus e es professionaus qu'atien ara gent grana en situacion de dependéncia –majoritàriaments hemnes- coma conseqüéncia dera diferéncia salariau de 40% entre eth convèni public de residéncies e auti convènis deth sector.
Es organizacions empresariaus e sociaus e es associacions deth sector coïncidissen en besonh de refortilhar eth sistèma public de servicis sociaus pròpris de Catalonha ath delà dera cojuntura politica. Eth concrèt, eth consens ei largaments majoritari en ares a l’adopcion de mesures d’comparason salariau que reverteixin ena captacion e fidelització des professionaus, en l’armonizacion des condicions laboraus entre es professionaus e es professionaus deth sector sociau e sanitari.
Aguesta demanda encastre pleaments damb l’interès deth Govèrn de Catalonha d’enfortir es servicis sociaus e era qualitat ena sua prestacion ara ciutadania, enes tèrmes der article 166 dera lei de mesures des Pressupòsti dera Generalitat de Catalonha deth 2020. S’a abordat en un marc de dialòg e de consens e compde damb eth supòrt indobtable des formacions politiques, formalizat en un acòrd parlamentari en marc deth Parlament de Catalonha.
Es entitats provedidores presten es sòns servicis damb era qualitat exigida pera nòrma en vigor, damb es nivèus de ràtios e de qualificacions professionaus establides, damb es condicions fisiques, foncionaus e organitzatives determinades, e atien es besonhs sociaus mès diuèrses e complèxes que requerissen orientacions d’atencion mès personalizada e enquadrades en ua perspectiva mès exigenta dempús deth punt d'enguarda des drets, dera igualtat e dera non discriminacion. Cau garantir era sua viabilitat economica e, en conseqüéncia, era deth pròpri sistèma. Per aguest motiu escau contunhar en tot transportar aguestes melhores en finançament, principauments, a melhorar es condicions laboraus des persones trabalhadores deth sector en tot auançar cap a un salari minim deth sector sociau, l’comparason retributiva damb eth sector sanitari o en public, atau coma era definicion d’ua carrèra professionau orizontau, era formacion e era disponibilitat lingüistica.
Compartís