Les entitats proveïdores de la Xarxa Catalana de serveis socials d’atenció pública (en endavant XCSS) venen patint, des de fa anys, un desajust creixent entre el volum de finançament públic i els costos de la prestació dels serveis. Tot i que els nivells de finançament s’han mantingut constants i s’han implementat en els anys 2022, 2023 i 2024 increments de tarifes que han ajudat a la sostenibilitat del sistema, la realitat ha demostrat que aquests ajustos no han estat suficients.
Aquesta situació impacta especialment en les professionals i els professionals que atenen a la gent gran en situació de dependència –majoritàriament dones- com a conseqüència de la diferència salarial del 40% entre el conveni públic de residències i altres convenis del sector.
Les organitzacions empresarials i socials i les associacions del sector coincideixen en la necessitat de reforçar el sistema públic de serveis socials propi de Catalunya més enllà de la cojuntura política. En concret, el consens és àmpliament majoritari en ares a l’adopció de mesures d’equiparació salarial que reverteixin en la captació i fidelització dels professionals, en l’harmonització de les condicions laborals entre les professionals i els professionals del sector social i sanitari.
Aquesta demanda encaixa plenament amb l’interès del Govern de Catalunya d’enfortir els serveis socials i la qualitat en la seva prestació a la ciutadania, en els termes de l'article 166 de la llei de mesures dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya del 2020. S’ha abordat en un marc de diàleg i de consens i compta amb el suport inequívoc de les formacions polítiques, formalitzat en un acord parlamentari en el marc del Parlament de Catalunya.
Les entitats proveïdores presten els seus serveis amb la qualitat exigida per la normativa vigent, amb els nivells de ràtios i de qualificacions professionals establerts, amb les condicions físiques, funcionals i organitzatives determinades, i atenen les necessitats socials més diverses i complexes que requereixen orientacions d’atenció més personalitzades i emmarcades en una perspectiva més exigent des del punt de vista dels drets, de la igualtat i de la no discriminació. Cal garantir la seva viabilitat econòmica i, en conseqüència, la del propi sistema. Per aquest motiu escau continuar traslladant aquestes millores en el finançament, principalment, a millorar les condicions laborals de les persones treballadores del sector avançant cap a un salari mínim del sector social, l’equiparació retributiva amb el sector sanitari o en el públic, així com la definició d’una carrera professional horitzontal, la formació i la disponibilitat lingüística.
Compartir