El professorat

Primer de tot remarcar que, per poder fer un canvi en profunditat del sistema educatiu, cal molt de coneixement de la realitat de les aules i molt sentit comú, lluny d'hipocresies i rentats exclusivament de façana. Perquè aquest canvi s'aconsegueixi, cal un termini llarg de temps,no es fa d’un dia per l’altre, ja que és necessari que cali en tots els estaments implicats i en la societat en general. Per fer això possible, els pares mateixos han d'haver viscut un ambient educatiu de qualitat i per tant, ser capaços de transmetre, gairebé sense voler, el mateix que transmet l'escola. Per altra banda, cal que els mestres i professorat en general, tingui una molt bona formació i que accedeixin a la professió docent, els millors. Però caldrà definir molt bé, què vol dir “els millors”. És evident que, una persona acadèmicament brillant, pot transmetre passió pel coneixement d'una manera més natural, perquè transmet una motivació ben viscuda. Però no només serà necessària aquesta condició. En el mateix nivell d'importància hi hauran d'haver unes qualitats personals que aconsegueixin una connexió emocional amb els alumnes. Cal que, la formació dels mestres tingui com a prioritària aquesta vessant per tal de poder connectar amb cadascun dels alumnes i poder-los donar l'estímul i recolzament que necessiten en cada moment. Per assolir aquest objectiu, són necessàries unes característiques de personalitat determinades i després treballar-les per tal d'aconseguir aquesta connexió. L'empatia, la sensibilitat vers els altres, l'estimació dels nens i adolescents i una ment oberta als canvis, seran imprescindibles. No es pot oblidar tampoc tota la formació referida a la didàctica, per tal que amb aquests 3 ingredients (coneixement profund dels continguts, característiques de personalitat ben modulades i capacitat per transmetre-ho de manera adequada), s'aconsegueixi l'èxit. Els plans d'estudi de les Escoles de Mestres i Màsters de Professorat necessiten una revisió, una empenta important, però això no significa canviar tota la nomenclatura, posar tota una sèrie de conceptes aparentment nous per dir el que realment és bàsic en el procés d'ensenyament. Com en moltes altres situacions, sovint en el procés d'aprenentatge, el “menys és més”. Caldran també nous mètodes per arribar als alumnes, però no tot haurà de ser nou, sinó que, moltes estratègies i maneres de treballar serviran igual. No hem d'oblidar que cada mestre i professor és profundament innovador per tal d'arribar als alumnes. Ells ens indiquen a cada moment si allò que estem fent és un bon mètode o no. I al final, com