El professorat

Una primera consideració a fer és que, vist des de la distància, sorprèn la manca de consciència de la situació econòmica del nostre país entre alguns experts en educació. Les propostes que es fan algunes vegades ignoren completament els alts costos que sovint representen, com si aquests no existissin o no fossin un tema d'importància. Les propostes del Miquel Martínez em semblen molt maques sobre el paper, però extremadament cares i exagerades. En pocs anys haurem passat d'una formació de 3 anys de magisteri, que és el que hi havia abans, a 8 anys (4 de grau, 2 de màster, i dos de pràctiques) amb la proposta de formació del professorat que fa ell. Em sembla completament innecessari, i requereix dedicar una quantitat de recursos a la formació del professorat increïble. Des del meu punt de vista, el problema de la qualitat de la formació del professorat no resideix en el nombre de crèdits. Els 240 actuals són més que suficients. De fet les investigacions que s'han fet fins ara mostren que els professors amb màsters no obtenen millors resultats educatius que els que no el tenen. El que necessitem no són més crèdits acadèmics, sinó uns crèdits més eficients. El punt feble està en la manca d'una formació que combini teoria i pràctica. En algunes universitats d'Holanda que conec (i suposo que a totes les altres també), als alumnes de grau d'educació se'ls col·loca en una aula d'una escola (infantil, primària, o secundària segons el que els estudiants escullen) des del primer dia de classe. Cada setmana passen un dia a la classe que se'ls ha assignat treballant amb els nens i ajudant a la mestra/e. Els altres 4 dies van a classe a la universitat. Any a any es va incrementant el temps que passen a l'escola fent pràctiques i disminuint el que passen a la universitat, fins que l'últim semestre dels seus 4 anys d'estudis el passen totalment a l'escola, i els professors de la universitat van a observar-los donant classes diverses vegades durant el semestre (en els semestres anteriors els professors també els observen a les escoles de tant en tant, però no tan intensament). El que és important aquí és que teoria i pràctica van de la mà. El que els professors expliquen a classe, després els alumnes ho intenten posar en pràctica a les escoles i ho comenten i discuteixen amb els mestres/professors titulars de la seva aula. Al mateix temps, el que experimenten amb els nens i el que els expliquen els mestres ho porten a les classes a la universitat i hi comenten i discuteixen amb els professors universitaris i ho contrasten amb el que aquests expliquen a classe. D'aquesta manera, al cap de 4 anys, els alumnes es