El professorat

Els docents que avui opinen que cal una millor selecció del personal docent són aquells que al seu dia van entrar quan, senzillament, "va tocar el seu número" a la llista de la borsa i, posteriorment, van poder aprovar unes oposicions perquè se'n convocaven moltes places i cada dos per tres. Ara, però, defensen que cal "triar i remenar" entre els possibles candidats disponibles i, a sobre, que els qui trien siguin ells/elles mateixos/es, que per això en saben tant, ja que són catedràtics, caps, i equips directius i tenen tants anys d'antiguitat. Gràcies a què s'ha fet una normativa a la mida d'aquestes aspiracions, ara tenim centres i departaments gestionats com si fossin els "cortijos" privats d'uns malanomenats servidors públics. Això, a part de la inseguretat jurídica que ha suposat per professionals docents que van plantejar la seva carrera professional segons les antigues regles del joc (per exemple, anant fins on convingui per tal de poder treballar i anar fent punts i baixant el número d'ordre), també suposa molts casos de prevaricació de funcionaris públics dels quals no ens podrem defensar. Per tant, res millor que deixar l'educació pública d'un país en mans de parents, amics, coneguts i saludats. Això, a la pràctica implica crear places "a mida" (1/3 de jornada, o mitja, o bé horaris compatibles amb una altra feina, etc.) pels interessats, com també amenaces als que no són del club (per exemple, "recorda que a tu se t'ha de reclamar el curs vinent"). D'altra banda, aquesta nova gestió del personal docent, també comporta molts casos penosos com els de professionals amb una àmplia experiència no docent, que podrien aportar-la a les aules i essent, de vegades, completament capaços d'impartir classes en immersió lingüística en anglès, es vegin relegats al racó dels "no vocacionals" i, per tant, no elegibles, sobrepassats per aquells altres que tota la seva vida van tenir clar que volien viure en i de l'institut.