El professorat

Proposta 1. Seria bo que s’incentivés en el professorat de secundària la incorporació de noves metodologies didàctiques que fossin una alternativa a les classes magistrals, les tasques memorístiques i altres sistemes tradicionals d’ensenyament. Si la universitat, amb un professorat que no titllaríem de renovador, ha aconseguit implantar el “pla Bolonya” amb nous mètodes que parteixen de la implicació dels alumnes , amb una avaluació continuada que valora les competències per sobre la memòria i un aprenentatge a través de recursos en línia que requereixen una actitud activa per part de docents i estudiants, amb mes raó ho poden fer els professors de secundària que tenen un públic més jove i actiu. No podem ensenyar igual que com ens van ensenyar, ni com ho fèiem fa deu, quinze o ens alguns casos trenta anys. Proposta 2. Com a personal funcionari, el professorat de secundaria hauria de tenir un sistema d'avaluació tant de la docència com de la formació permanent. Resulta incomprensible que no es requereixi a una persona una formació continuada i permanent, tant en el seu camp de coneixement com en els recursos didàctics. La formació continuada i els plans de reciclatge han de suposar un incentiu per al professorat que hi participa i han de ser convenientment valorats econòmicament. Així mateix, han d’existir instruments per a l’avaluació pròpia i externa del professorat en la seva funció docent que permeti autoavaluar-se, comparar entre centres i millorar. Proposta 3. (Pròpiament aquesta no és una proposta sobre el professorat, sinó sobre els horaris dels centres, però no sé exactament on enviar-la) Caldria revisar els horaris continuats de secundària/batxillerat. La jornada de vuit o dos quarts de vuit fins les tres és excessivament llarga per als alumnes (i diria que també per als professors que donen amb poca esma i interès les darreres hores). Acabar a les tres de la tarda obliga a dinar tard. Massa tard, i conseqüentment, a sopar també tard. Els experts han advertit que no es bo per al creixement adolescent ni tampoc per a als horaris racionals que volem aplicar en altres esferes de la societat. Potser es podria pensar en un horari una mica més llarg amb una pausa curta per dinar.