El professorat

He estat docent durant gairebé 40 anys. Ara estic jubilat. De la meva experiència professional dedueixo una mancança que, segons el meu parer, caldria resoldre. Seguint els dictats d'aquesta societat que ens envolta, hem erradicat el componen espiritual de la formació de la persona. Amb això estem aconseguint formar consumidors, en lloc de ciutadans i ciutadanes. Per això, penso que el mestre, la mestra, el professor, la professora haurien d'adquirir, al llarg de la seva formació com a docents, habilitats relacionades amb allò que podríem anomenar "cultura religiosa". No perquè la religió i l'espiritualitat siguin el mateix, però sí per una sèrie de ramos que exposo a continuació: 1) L'alumnat català ja és divers religiosament, 2) la diversitat religiosa no és una moda fugisera, cinó que és un fet estructural, 3) sovint, conèixer els trets bàsics de les principals religions, es manifesta com la millor manera d'evitar incidents que puguin complicar la convivència a l'aula, 4) El fet que les administracions siguin "neutres" des del punt de vista religiós no les eximeix d'oferir als docents les eines que realment necessiten, 5) el fet religiós és imprescindible (cada cop més) per explicar el món actual, 6) molts docents no obtenen aquest coneixement d'altres fonts i 7) conèixer la diversitat religiosa és una manera de fomentar la cohesió, a l'aula i fora de l'aula. Per tot plegat, vull proposar que s'inclogui en la formació dels docents, la necessitat de disposar d'uns coneixements base de "cultura religiosa", en els següents àmbits: 1r) Coneixements objectius sobre el dret de llibertat religiosa, 2n) Coneixements sobre les principals característiques de les diferents confessions religioses implantades a Catalunya i 3r) Disposar d'eines per a fomentar el diàleg i el respecte entre persones vinculades a diferents opcions religioses.