És prioritari celebrar un Congrés de Formació de Mestres on es defineixi i unifiqui el concepte de mestre que volem formar. Al meu entendre ha de tenir dues condicions o virtuds:
- lideratge (seguretat, empatia, domini de la dinàmica de grups) i
- visió del món (cultura extensa i teoría del món ferma i ampliable)
Els mestres de mestres han de ser experts en l'estil socràtic d'ensenyament i peripatètic d'acompanyament que després voldrem que practiquin els seus deixebles. No és que la filosofia sigui una moda televisiva, és que la televisió capta un clam de la humanitat desorientada.
I si a cada petita escola se li demana que sigui estricta complidora d'un projecte i als mestres, que treballin en equip, no veig perquè els mestres de mestres no haurien de donar exemple. I si volem que l'escola sigui més interdisciplinar, no seria bon model que les Facultats fossin tan cartesianament departamentades. Llibertat de càtedra no vol dir autisme docent.
Compartir