El professorat

Sóc en Jordi. Director d'un Institut de màxima complexitat. He participat en alguna reunió presencial però les conclusions no es resumien d'acord amb el grup i depenien molt de l'habilitat del secretari. Malgrat la feina excessiva he tret temps per fer aportacions a les ponències. La manca de temps també ha impedit que malgrat en són coneixedors les formalitzéssim més en l'equip directiu i per això les envio a tall personal. EL PROFESSORAT La ponència pretén renovar els procediments mitjançant s’arriba i a la professió docent i la carrera posterior. En aquest sentit planteja com ha de ser la formació inicial perquè ofereixi garanties d’habilitació, com ha ser la incorporació als centres educatius i l’accés laboral i professional i quina ha de ser la carrera posterior i els controls d’avaluació de la tasca. S’han de valorar positivament les propostes de la ponencia perquè renova els procediments, els apropa a la realitat en un plantejament gradual encomiable i en contacte amb l’experiència. No parteix de plantejaments teòrics o basats el corpus disciplinari d’una matèria sinó que valida l’aptitud en la interacció del saber teòric amb l’experiència. Planteja, una habilitació general però una incorporació als centres on aquests tenen la decisió i es valora la seva realitat concreta. Promou, també, una carrera docent coherent allunyada del tràmit o de la validació de la mera antiguitat i més basada en el mèrit. Fins i tot esmenta les situacions d’incapacitat sobrevinguda de tan difícil solució en l’actualitat. Potser trobem a faltar algun comentari sobre les especialitzacions que a Catalunya s’estan vehiculant mitjançant la fórmula dels perfils que han obert un panorama prometedor de cara a cobrir les necessitats dels centres. Els seus principis són adients i en donar importància a la docència no centrada en la transmissió d’informació sinó en relació pedagògica en alumne i el treball en equip s’adequa més a la tasca professional que l’aprenent o l’aspirant haurà de desenvolupar. Recull els canvis que ha tingut la manera d’entendre la professió. Fins ara no es valoraven capacitats com l’equilibri personal, la capacitat d’adaptació i treball, l’ètica docent. Aquesta manca de controls, tan flagrant, encara vigent, mediatitzada i agreujada per la inèrcia i l’acomodació burocràtiques, pot derivar ara encara en conflictes insalvables i milers d’hores i recursos perduts. Estem parlant d’una ineficàcia molt costosa en termes econòmics però sovint invisible. Potser la principal critica que se li pot fer és que l’horitzó plantejat no pot arribar sense