El professorat

Sóc mestra de religió des de fa 25 anys i estic molt feliç amb la tasca que ara continuo exercint. M’agrada la feina que faig per la simple raó que a les meves classes s’aprenen continguts que no es tracten en cap altra assignatura. Posaré uns exemples senzills, ja que imparteixo classes a primària. No han de saber els meus alumnes per què el dia 24 de setembre no hi ha classe a Barcelona? Per què aquest any la Setmana Santa cau a l’abril i no al març? O simplement, Per què durant les vacances de Setmana Santa a les pastisseries hi ha uns pastissos amb ous de xocolata? Parlem de religió? Sí. Parlem de cultura? Sí. Parlem de la cultura religiosa d’un país d’arrels judeo-cristianes. La cultura religiosa és fonamental per poder entendre la realitat que ens envolta, és un element de cohesió i d’integració en una societat cada vegada més diversa i plural. No es tracta de parlar a les escoles públiques de religió en el sentit estricte de la paraula i de catequetitzar com alguns consideren que fem. Considero les meves classes importants, on tenen cabuda tots els nens que venen a l’escola, siguin creients o no creients, siguin de la religió que siguin. No oblidem que per a poder integrar-se en una determinada societat s’ha de conèixer la cultura del lloc on es viu. Per finalitzar dir que trobo molt a faltar que en els pilars d’una futura educació a Catalunya no s’hagi considerat la importància de donar una cultura religiosa impartida per especialistes formats com són els actuals mestres i professors que imparteixen la classe de religió. En qualsevol model educatiu és prioritari per la cohesió i el respecte a la diversitat una matèria de CULTURA RELIGIOSA PER A TOTHOM.