Arquitectura del sistema educatiu

Benvolgut Joan Mateo, Com exalumne teu és un plaer tenir l'oportunitat de fer-te suggeriments i comentaris a la teva ponència. En general la proposta em sembla magnífica. La forma en què justifiques els continguts essencials i transversals comuns a l'FP i el batxillerat em sembla un encert que garanteix una educació no-discriminatòria i per tant més democràtica. Com que demanes comentaris sobre la formació professional et vull fer una proposta. D’acord amb la teoria de les intel·ligències múltiples d'en Gardner, sabem que hi ha alumnes que no els van els continguts de tipus logicomatemàtic o lingüístics, i que necessiten un ensenyament més actiu i pràctic (alumnes amb una intel·ligència pràctica segons la classificació de Steinberg). És més que probable que els alumnes que no aconsegueixin superar el primer cicle de secundària siguin d'aquest tipus. Per a ells pot ser una tortura obligar-los a continuar estudiant 3 anys més (en formació professional bàsica). Per altra banda aquests alumnes que per diverses raons no volen estar a l'escola, són una tortura per als seus professors que no poden motivar-los amb la idea de la universitat, perquè aquests alumnes, en general, no tenen cap desig o esperança d'anar a la universitat. Per tant proposo que els alumnes que no superin la secundària de primer cicle, tinguin un curs obligatori d'FP, fins que arribin als 16 anys. Els altres dos cursos (dels 16 als 18) podrien ser gratuïts però no obligatoris. D'aquesta manera, tan aviat com arriben als 16 anys, aquests nois poden deixar l'escola si així ho desitgen i incorporar-se al mercat laboral. Al mateix temps, s'hauria de crear una FP bàsica a temps parcial, de manera que molts d'aquests xavals podrien continuar els altres dos anys d'FP bàsica però compatibilitzant els seus estudis amb una feina. Aquests dos anys (fets a temps complert), es podrien convertir en quatre o cinc anys fets a temps parcial. L'avantatge d'aquesta proposta és que dóna una sortida a aquells joves que pels motius que siguin (cognitius, emocionals, econòmics, de preferència personal, d'aspiracions de futur, etc.) no encaixen amb el model unitari de tres anys més d'escola (tan si és a l'FP bàsica com a l'Educació Secundària de segon cicle), sinó que desitgen o se senten ja adults i volen incorporar-se a la vida adulta sense més endarreriments. I al mateix temps, un cop han acabat la FP bàsica en els anys que necessitin mentre treballen, poden reincorporar-se a l'educació superior si volen. Moltes gràcies per la teva atenció. Espero que aquesta mini-proposta et sigui d’utilitat. Albert Alegre Professor d'Educació