Arquitectura del sistema educatiu

Sóc en Jordi. Director d'un Institut de màxima complexitat. He participat en alguna reunió presencial però les conclusions no es resumien d'acord amb el grup i depenien molt de l'habilitat del secretari. Malgrat la feina excessiva he tret temps per fer aportacions a les ponències. La manca de temps també ha impedit que malgrat en són coneixedors les formalitzéssim més en l'equip directiu i per això les envio a tall personal. L’ARQUITECTURA DEL SISTEMA EDUCATIU La ponència planteja els nous requeriments de la societat del coneixement. Les configuracions escolars tenen el risc de crear persones poc formades amb ocupació precària i altres amb una formació adient per a ocupar els llocs de treball d’alt nivell més claus i prestigiats en la societat futura. Els sistemes educatius com afirma el ponent són éssers vius que lluny de ser una ordenació administrativa neutre estenen els seus efectes a l’aprenentatge i oportunitats educacionals de la població i al lloc que ocuparà en la societat. Les noves necessitats socials i tècniques fan que l’educació desenvolupi unes noves competències que si volem que no vagin en detriment de l’equitat han de ser assolides en algun grau per tots els joves. Fins i tot podríem afirmar que son bàsiques perquè el país com a conjunt pugui situar-se adequadament al costat dels altres i no perdi llocs de competivitat o quedi relegat a funcions subordinades en l’economia mundial. Ara bé, l’accés a aquestes competències més sofisticades des del punt de vista intelectual i de coneixement exigeix una nova educació i una nova arquitectura del sistema escolar i també més duració -fins els 18 anys-. La pregunta sorgeix d’immediat, tota la población pot aprofitar l’educació fins aquesta edat? Quina eduació pot lluitar contra la desmotivació i l’abandonament. Hi ha també altres punts crítics que generen polèmica. La decisió d’escurçar l’educació bressol en funció de les necessitats laborals de les famílies i la conciliació amb el món laboral no està prou justificada. Sembla que la distancia inicial en un institut escola i la final pot ser excessiva tant des del punt de vista maduratiu com de les pràctiques educatives que han d’aglutinar als educadors. També la regidoria dels dos tipus de centre educatiu és molt diferent i fractura massa aviat el tractament que s’ha d’atorgar els infants més petitons. Cal tenir un compte dos factors que avançarem ara i que també trauran cap quan parlem de la secundària. El primer és la dimensió de les escoles. Es un factor que juga de diferents maneres. En alguns casos per assegurar en un plantejament d’economi