Procés participatiu Ara és demà, sobre el futur de l'educació a Catalunya

Fase 2 de 2

Fase final 29/11/2017 - 29/11/2017

L'alumnat

11/12/2016 01:00

Hola a tots! Sóc un humil professor d'educació Física, que volia donar la seva opinió, al respecte del tema que se està tractant, en tant prudència. Els professionals d'aquesta rama, sentim una certa constricció continguda. Penso que encara hi ha molta gent que li continua anomenat “gimnàs”.Ni siquiera gimnàstica, ja hem baixat el nivell( no tothom). Els que tractem de treballar al pati, al gimnàs i l'aula, per no dir a la natura en les diferents sortides, veiem una assignatura jove amb una evolució i actualització científica important en els darrers anys, superant la dicotomia ment- cos. Des de el punt de vista de la salut, s'ha promocionat molt i es connecta fàcilment en la prevenció d'infarts, diabetis, osteoporosis, estats d'ànims,.... a més a més, investigacions d'Alvaro Pascual-Leone, professor de neurologia a la universitat de Harvard ha demostrat, juntament amb altres investigadors que l'exercici físic, per si mateix, provoca un augment de la neurogènesi i neuroplasticitat a la zona del hipocamp. Aquestes neurones són responsables de la memòria i l’ aprenentatge. Després de repassar la ponència interessant de la catedràtica Neus Sanmartí i de pensar en la resposta a les preguntes proposades, m'assalten diversos dubtes: L'EF deuria tenir un paper més important en l'educació?, Què ensenya l’EF?, Què aprenen els alumnes?, Quina metodologia emprenem? Podem girar una mica, per que en lloc d’EF es pogués dir educació física, emocional i mental (FEM)?. Podria contestar a totes les preguntes però per no avorrir donarem només algunes pinzellades; Es una matèria molt interactiva, pràctica, també conceptual on caben la expressió aplicada de les competències bàsiques (matemàtiques, llengües, ciències), però també de la música, les arts escèniques, plàstiques i ètica). Per tant, ben treballada (professors preparats i que preparin en aquesta línia), podria ajudar no només a fer els aprenentatges més significatius (Ausubel) i comprensibles sinó també a regular la confrontació de models i valors dels professors i dels alumnes, per harmonitzar-los cap al respecte, responsabilitat i autonomia. Treballar en equip en altres matèries abans citades, potenciar la conceptualització del jocs, per mig de la tàctica, oferir objectius per poder ser assolits i de diferents graus( hi ha una gran heterogeneïtat), afavorir el pas de informació, a coneixement, a argumentació d’ un fet observable i viscut, i aplicar solucions no només del punt de vista de la intel•ligència sinó de la saviesa, on l’ alumne/a pugui orientar- se i gestionar les seves emocions per donar una resposta ajustada a a