Procés participatiu Ara és demà, sobre el futur de l'educació a Catalunya

Empremta digital

El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.

Valor: 1e876e803c74405ba4c96bc7b287b03510b16e7b4cc28bfc48f7553df599df5c

Origen: {"body":{"ca":"Amb petites passes i, de vegades amb alguna entrebancada, estem intentant canviar el model educatiu de la nostra societat, portem temps rebent impulsos de diferents àmbits per tal d’evolucionar en la manera d’ensenyar i aprendre. Hem anat introduint el treball per projectes, per racons, el treball per competències, ara avaluació per àmbits i dimensions... són petits passos que anem fent per millorar la nostra feina i que encara ens queda molt per fer. Un aprenentatge és realment competencial quan ho has aprés tu mateix, quan ho has experimentat o viscut tu mateix, per tant, necessitem donar un altre gran pas on no es prioritzi tan el llibre de text i sí en el treball grupal, l’autoaprenentatge, la recerca, la vivència i la experimentació amb el fi que els infants i joves puguin interioritzar molt millor tot allò que facin i visquin. \r\nEn relació amb la personalització i acompanyament en l’aprenentatge aquí ens cal fer també el pas de reduir notablement les ràtios a l’aula, és impossible poder atendre i acompanyar al teu alumnat i els diferents ritmes d’aprenentatge, les dificultats, els trastorns... que hi puguin haver en un grup quan hi ha 25 o 30 alumnes a l’aula a Primària i a Secundària encara més; en aquest sentit, fem el que podem, el millor que sabem i amb els recursos que disposem, almenys així ho veig jo. \r\nReferent als valors que han de definir el marc educatiu, aquí penso que és fonamental un treball conjunt entre família i escola. És important transmetre a les famílies que no cal sobreprotegir tan en determinades coses als seus fills/es ni deixar-los autonomia i consentiment en altres. El jovent d’avui dia ho tenen tot i si desitgen quelcom, no tarden en aconseguir-ho perquè els ho facilitem, això està creant a una generació que no sap el valor de les coses ja que no estan acostumats a guanyar-s’ho ni tenen respecte per res. Penso que aquest és un dels primers valors que els hauríem de transmetre; per suposat, l’escola també té un paper principal. A part del respecte per les persones, animals o coses, també hem de treballar l’empatia, la solidaritat, l’esforç... són valors que, malauradament, també s’estan perdent. Cal implicar a la família d’aquesta tasca, ja que per molt que des de l’escola es faci aquest treball si quan arriben a casa veuen tot el contrari, tota la nostra feina no serveix per a res. Cal fer xerrades, reunions de pares, formacions... a l’igual que en altres professions com la nostra, és necessari ensenyar a la gent una de les tasques més importants, ser pares i mares, ja que això no és una carrera que s’estudia i que gairebé tots hem de passar. \r\nFinalmen"},"title":{"ca":"L'alumnat"}}

Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen. ×