" class="part-icon-bars">

Procés participatiu Ara és demà, sobre el futur de l'educació a Catalunya

Procés participatiu Ara és demà, sobre el futur de l'educació a Catalunya

Fase 2 de 2
Fase final 29/11/2017 - 29/11/2017
Fases del proceso

L'alumnat

20/03/2017 01:00  
1. UNA SITUACIÓ NOVEDOSA I APASSIONANT. Fa uns anys acostumàvem a pensar que teníem una educació pionera i d’avantguarda, respecte a d’altres indrets de l’Estat i, d’alguna manera, de la U.E. A la darrera dècada, però, molts professionals de l’educació ens preguntàvem què quedava d’aquell esperit emprenedor i renovador del que ens sentíem tan orgullosos. En les nostres converses les preguntes es disparaven: - l’escola catalana estava perdent o abandonant la via de la innovació?; havíem tocat fons?; - què s’havia fet del vell entusiasme pedagògic de bona part del professorat que va fer possible l’experimentació prèvia a la reforma educativa dels anys 90?. Recordeu els FOPIS?, l’experimentació de l’anticipació a la reforma educativa?; i, els més vells, aquella extraordinària experiència, contra tot pronòstic, del COU experimental dels primers anys 1970?. Van ser experiències de llibertat acadèmica, minimalistes en quan a la imposició de currículums oficials, de respecte a la iniciativa dels Centres i, també, d’ intensa feina i autoexigència del professorat; - als inicis dels anys 2000 el clima que percebíem semblava més aviat el d’un col·lectiu en bona part descoratjat i fatigat. Les coses havien començat a canviar?. Després van venir les conseqüències de la crisi econòmica, d’indubtables i greus repercussions en les polítiques educatives. Les administracions ja no podien exercir el rol propi d’agents promotors del canvi educatiu: els tocava, en un nou context, gestionar el sistema educatiu en el marc d’unes dificultats extraordinàries, pagant durs peatges en les polítiques educatives. Els governs catalans, de diferent signe i orientació política han viscut dificultats i greus limitacions a l’hora de desenvolupar una llei com la LEC (“llei de país” i “de consens”) i han sofert una fèrria oposició a la política lingüística i una forta laminació de competències de la Generalitat. A ningú podia estranyar l’alt nivell de decepció i cansament, de “malestar” deien els mitjans, existent entre els professionals de l’educació. Uns col·lectius, però, que malgrat tot no han abandonat mai el compromís amb els infants, els joves i les seves famílies, tot i tenir menys recursos, menys formació i moltes dificultats per a fer bé la seva feina¡. Tanmateix, l’educació catalana no ha cedit davant situacions adverses. Basta citar, a tall d’exemples, les “escoles verdes”; els projectes de cooperació educativa internacional; els projectes d’APS, amb un desplegament impressionant i un futur que augura mi
Número de adhesiones0

Referencia: II-PROP-2017-03-75136

Compartir enlace:

Por favor, pega este código en tu página:

<script src="https://participa.gencat.cat/processes/ara-es-dema/f/2174/proposals/75136/embed.js?locale=es"></script>
<noscript><iframe src="https://participa.gencat.cat/processes/ara-es-dema/f/2174/proposals/75136/embed.html?locale=es" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>

Comentarios más votados

0 a favor (0%)

No se han encontrado comentarios con votos

0 en contra (0%)

No se han encontrado comentarios con votos

Deja tu comentario

Inicia sesión con tu cuenta o regístrate para añadir tu comentario.

Cargando los comentarios ...