L'alumnat

Personalment, considero que aquest article plasma la realitat d’una metodologia d’aprenentatge en el qual es mou actualment la nostra societat. A partir d’aquí, considero que s’hauria de donar més importància als valors i les capacitats personals i no només als coneixements adquirits per un currículum amagat que ofereix un professor “a la seva manera” i es regirà per unes notes segons la capacitat de “vòmit” que hagis tingut la sort d’extreure a l’anomenat paper amb denominació d’examen. Segons l’experiència com alumna, els coneixements adquirits i aquest article, utilitzaria una metodologia social a l’hora d’educar, on l’acompanyament a l’alumne fos una part essencial de l’educació, ja què acompanyar és educar, i li donaria importància als factors de l’aprenentatge així com una imitació positiva, una experimentació total, un llenguatge familiar, un mètode de examen on es posin a prova no només els coneixements, sinó també les habilitats personals, socials i comunicatives, etc. Totes aquestes teories estan molt bé, però la realitat és que passa el temps, les generacions avancen, la societat creix, la ment s’obre, i la educació no, i el més trist de tot això, és què tenim les eines necessàries per millorar la societat i la nostra manera de viure, però ningú fa res per canviar-ho.