Un cop llegida la ponència de la Neu Sanmartí opino què gran part té raó. Vull puntualitzar diferents punts. Per començar dues coses que estan molt relacionades com la puntuació i la cooperació. Actualment educació treballa molt saber treballar en grup i cooperar amb els companys, ja que és un factor molt important, però bé que després ens examinen i el que en realitat importa és una nota final i la seva puntuació, que siguis el millor en classe i tinguis la motivació de superar-te més. I qui pensa en la resta de nens que el seu aprenentatge és més lent? O que el seu potencial està a la branca de la creativitat? No només el més important són les llengües o les mates, sinó que hi ha altres assignatures que no és potencial potser el que cal. Volen motivar als alumnes, i el que al final s'aconsegueix és que s'estudi per un examen, vomitar-lo i després al cap de dos mesos no enrecordar-te de res, i potser aquest alumne és boníssim amb altres paràmetres. Al cap i a la fi, indirectament els estudis actuals ens ensenyen una competència entre companys.
Per altra banda vull donar suport a la idea de l'experimentació real. És dona molta importància a la innovació, cosa que considero què és un factor molt important i positiu per l'aprenentatge, però arriba un moment que la innovació dels factors virtuals, passen a ser "normals" i a la llarga monòtons. Així doncs, crec que s'hauria de treballar més amb la realitat, ja que normalment s'apropa a l'aprenentatge positiu què està comprovat que realment és quan més els alumnes aprenen de veritat i no memoritza.
Potser caldria que més gent llegís aquesta ponència i aprengués una mica més. Ja que a molta gent li queda lluny el tipus d'aprenentatge actual.
Compartir