L'alumnat

NECESSITAT D’UNA CULTURA RELIGIOSA PER A TOT L’ALUMNAT I DEL PER QUÈ LES RELIGIONS CONFESSIONALS NO HAURIEN DE TENIR CABUDA DINS L’ESCOLA PÚBLICA La societat espanyola i la nostra societat catalana són multiculturals. Això ningú no ho pot dubtar. I no només ho són ara, sinó que cada cop ho seran més. Quan es parla de multiculturalitat s’entén de forma general que s’està parlant de l’existència d’una diversitat d’ètnies, idiomes, costums i creences, sense acabar de copsar què significa aquest fet en profunditat. Difícilment es compren que cada cultura genera un món diferent: és a dir una forma de veure i sentir la realitat diferents. La dificultat radica en comprendre que la immensa majoria de les persones que entren a l’estat espanyol i al nostre país procedeixen de cultures en les quals la religió no s’ha separat encara de la ideologia i de l’explicació científica de la realitat. Les coses són com són perquè la divinitat així ho ha determinat i, en alguns casos, així ho ha revelat en els llibres sagrats. Per aquestes cultures, les afirmacions religioses EXPLIQUEN la realitat TAL I COM ÉS. Relativitzar els propis costums i les pròpies creences significaria deixar de ser allò que s’és, perdre la identitat cultural i, d’alguna manera, deixar de ser persones íntegres i, per descomptat, anar en contra de la voluntat de Déu. A Europa fa temps que la religió ve patint un fort desprestigi. El què podríem anomenar “la vehiculació del missatge cristià” (mitologia, simbologia, rituals, organització eclesial, dogmes,...) o provoca opacitat i no s’entén, o provoca rebuig, o fa que neixi el sentiment de que es tracta d’alguna cosa aliena . La causa d’això no és una mala disposició individual, sinó les profundes transformacions culturals, científiques i tecnològiques de la nostra societat. A la nostra societat fa molt de temps que la religió ha entrat en conflicte, en competència, amb les ideologies i amb la ciència i és per això que provoca tanta inquietud i malestar quan, per exemple, la jerarquia eclesiàstica fa discursos doctrinals per al gruix de la societat que ja no li són propis i que pertanyen al discurs científic o ideològic En altres cultures la religió segueix sent el paradigma que explica la realitat i la justifica. Tot l’ Islam, el cristianisme centre i sud-americà, filipí i, fins i tot, Armeni i Georgià i les diferents i cada cop més abundants sectes llatino i centre americanes (ens referim a aquests grups perquè són fonamentalment d’on procedeix el nostre alumnat actual) segueixen tenint una visió cosmològica i cosmogònica religiosa.