El punt sobre la família em sembla cabdal, tal com es diu a la ponencia. Em semblen molt bones les idees descrites, però a la pràctica, almenys en les escoles on he treballat, no he vist una relació gaire fluïda entre família i escola, cosa que em produeix una profunda pena. Faré algunes propostes concretes (per escoles d'infantil i primària, que és el que conec) que penso que ajudarien a millorar la situació:
- Caldria tenir les portes sempre obertes a les famílies. No només en moments puntuals, sinó en qualsevol moment que es desitgés. Em sembla molt trist veure mares i pares d'infants (sobretot de les edats més primerenques) que miren per la reixa a veure què fa el/la seu fill/a. No seria millor que pogués entrar i estar una estona amb el/la seu fill/a i la resta d'infants? Sóc conscient que no totes les famílies poden permetre's estar amb els seus infants en horari lectiu, però les que poden, per què no incloure-les? Tindríem més mans per ajudar sobretot amb els més petits i podríem aprofitar les seves experiències i coneixements de manera natural i fluïda. Així mateix, també trobo interessant, sobretot en edats més avançades, que es posin facilitats a les famílies per tal que proposin i duguin a terme activitats en horari lectiu. Sempre amb el coneixement, l'aprovació i l'avaluació del personal docent.
- Un altre punt important és el respecte i el no judici. Sovint es veuen casos en que tant mestres com famílies critiquen l'altre part mostrant falta de respecte, cosa que va en detriment de la transmissió de valors positius que volem per la canalla. Així doncs, cal fer molta pedagogia entre les persones adultes per tal que aquestes siguin capaces de resoldre les seves diferències amb respecte i bones maneres, La meva proposta seria fer cursets de mediació i de conscienciació per famílies i mestres per tenir encara més present que hem d'anar a la una per ajudar a créixer a la canalla de manera sana.
Compartir