Els pilars del sistema educatiu

Mercè Sorribes, mestra d’educació infantil a l’Escola Pardinyes de Lleida. Agraeixo l’oportunitat de poder aportar reflexions en aquest fòrum. Comentaré el que jo he pogut anar observant durant la meva experiència en diferents escoles d’infantil i primària en referència a l’equitat i faré algunes propostes de futur. Mentre llegeixo Els pilars del sistema educatiu em van passant les imatges del que cada dia tinc l’oportunitat de viure en el meu centre de treball, d’educació pública parlo, una realitat que jo voldria diferent per als infants, molt diferent, ja que considero injusta, fins i tot el seu nom, centre d’alta complexitat. Actualment, en les ciutats bàsicament, els fills i filles de famílies pobres estan junts i sols en determinats centres. Això és així. Ens horroritza parlar de guetos, però hi són, i excessivament que hi són. Hem d’evitar aquesta injustícia, o no podrem arribar mai a aconseguir el que cita el professor Lluís Font en la ponència “uns ciutadans formats sota un criteri d’equitat, amb el temps, formaran una societat compromesa amb el benestar col•lectiu”. I si no? Si fem un gir a la frase? Quina societat podem esperar? En un centre en el qual hi ha tantes famílies de nivell econòmic molt baix podem parlar de criteris d’equitat? La pluralitat que tant hem defensat per a l’escola pública s’està esfumant cada dia que passa. Alguna cosa hem de fer. Les famílies que no són pobres estan agrupades en determinats centres també, als quals hi aporten diners amb tota la bona voluntat del món, això està clar, diners per al millor funcionament del centre dels seus fills i filles, i aquest fet és generador a la vegada de grans diferències. Si les famílies financen sortides i activitats i fins i tot en algun cas recursos humans, aleshores no estem oferint les mateixes possibilitats als infants de tots els centres públics. El cost mensual que s’ha de pagar en alguns centres suposa un element dissuasiu per a les famílies que es plantejarien matricular-hi els seus fills i filles però no ho poden assumir, ja no ho intenten. Molts alumnes de Catalunya gaudeixen d’estades molt interessants en espais diversos de la nostra geografia, que aporten vivències i aprenentatge, però no tots, ni de bon tros. Si considerem que sortir fora dels centres completa el treball curricular de l’entorn, tots els nens i nenes han de tenir el dret de fer-ho. No hauríem de privar ningú d’aquestes experiències. Existeixen també grans diferències en els menjadors escolars, vinculades a tot el que ja he anat dient anteriorment. Alguns menjadors escolars tenen un alt nivell de qualitat (aliment