Els pilars del sistema educatiu

Les raons que situen un infant en risc de fracàs escolar són diverses i complexes, però encara hi juguen un paper central dimensions socioeconòmiques i d’exclusió: els i les estudiants més pobres tenen una probabilitat tres vegades més alta que la resta dels estudiants de quedar-se endarrere. Per corregir-ho és fonamental que la política educativa tingui com a eix vertebrador el principi d’equitat. Amb aquesta finalitat, des de Save the Children proposem les mesures següents: 1) SISTEMA PLENAMENT FINANÇAT I RIC EN BEQUES - Augmentar la despesa pública per alumne, com a mínim, fins a la mitjana estatal (4.569 euros per infant en educació no universitària el 2013). - Universalitzar el préstec de llibres de text i de material didàctic a tot l’alumnat de Catalunya seguint els exemples de Navarra, Andalusia o València. - Simplificar el disseny dels procediments de sol·licitud de les ajudes, evitant processos tediosos i de gran complexitat que excloguin de facto les famílies amb menys nivell educatiu. - Garantir que la concessió del pagament de totes les beques es faci abans de l’inici del curs escolar. - Augmentar el llindar de renda necessari per a l’exempció del pagament del menjador escolar fins al llindar de pobresa relativa per a Catalunya (20.301,3 euros anuals per una unitat familiar formada per dos adults i dos infants ). - Augmentar la inversió pública per garantir l’accés de tots els infants a activitats de lleure educatiu de qualitat, inclusiu i plural, tant dins com fora del centre escolar, augmentant les activitats que ofereixen directament les administracions enfront de les gestionades per l’AMPA. 2) ACABAR AMB LA SEGREGACIÓ ESCOLAR ENTRE ESCOLES I DINS DE LES AULES - Definir un pla de política educativa de lluita contra la segregació escolar que garanteixi l’equitat en l’accés a l’educació dels alumnes de Catalunya, independentment de l’origen o la condició, mitjançant un seguit de polítiques concretes: 1. Complementar les mesures de lluita contra la segregació escolar entre les escoles amb plans d’acció positiva als centres amb més complexitat social (programes magnet, plans de xoc, professorat addicional, suport pedagògic, etc.). 2. Eliminar criteris d’accés que fomentin la inequitat, com ara la condició d’antic alumne dels progenitors o d’algun dels germans, i la nota mitjana de batxillerat. 3. Establir mecanismes de garantia de la gratuïtat real de l’educació, fixant màxims en les aportacions que poden fer les famílies per a activitats complementàries o materials tant en centres públics com concertats. 4. Promoure el model de contracte-program