Els pilars del sistema educatiu.
La lectura de la ponència, especialment en l’apartat que fa referencia a l’equitat, ens porta a coincidir en nombrosos aspectes que s’hi detallen, si bé ens dóna la sensació que en alguns moments es limita a enumerar les accions que es fan (polítiques compensatòries, condicions especifiques als centres d’alta complexitat, els plans educatius d’entorn, la formació d’adults…) i només tímidament enceta interrogants a debatre en relació a horaris o deures.
Segurament deu ser missió d’aquesta ponència suscitar el debat en les diferents sessions participatives que s’han fet —a una de les quals, una de nosaltres va tenir el goig de participar, però en general hi trobem a faltar una demanda més explícita a l’administració en aquells aspectes que des del nostre punt de vista són únicament i exclusiva de la seva competència i propicien desigualtat entre escoles. Ens referim a la necessitat de garantir espais escolars dignes on poder desenvolupar l’acció educativa, la necessitat urgent de planificar la construcció de les escoles que hem crescut en barracons.
No fa massa llegíem unes declaracions de l’Honorable Conseller de Sanitat, Sr. Toni Comín, que defensava la necessitat d’acabar amb “el barraquisme hospitalari” a la Vall d’Hebron. Deia, i reproduïm textualment, “No pot ser que l’Hospital de la Vall d’Hebron sigui un exemple de barraquisme hospitalari” (Diari Ara de dissabte 11 de març de 2017). Hi estem completament d’acord, però llegir aquestes declaracions ens va commoure perquè les instal•lacions de la Vall d’Hebron a les quals es referia el Conseller són mòduls prefabricats; mòduls com els nostres, segurament amb les mateixes mancances (una insonorització deficient que fa que, tot i parlar en un to de veu apropiat, sentis el company/a o l’alumnat de la classe del costat, una connectivitat pèssima que fa difícil treballar adequadament en l’ús de les noves tecnologies i una humitat que en terres lleidatanes t’arriba al moll de l’os).
Des del govern, es considera indecent que les visites de traumatologia o medicina interna es facin en un barracó. Desconec quan deu durar una visita d’aquestes característiques, però sé que els nens i les nenes que es van apuntar a la nostra escola, ara fa deu anys, han passat moltíssimes hores més en “barraques escolars” (per usar la terminologia del Conseller de salut) que qualsevol malalt. I ens sembla indigne, i ens sembla prioritari resoldre aquesta qüestió perquè pensem que les noves escoles tenim el dret a ser iguals en la diversitat. Com diu la propia ponència, “ni desigualt
Compartir