Proyecto de decreto por el cual se aprueba la Cartera de servicios sociales de Cataluña 2025-2029

Per les famílies cada canvi d'etapa, cada nova valoració, cada canvi en el nostre fill/a és un via-crucis per entendre com ens afecten les decisiones, què guanyem o perdem, a què renunciem quan accedir a un nou servei, com reivindicar que hi ha inconsistències que ens perjudiquen. Moltes no s'entenen: per què perdem la prestació per fill a càrrec quan passen d'escola a taller ocupacional? En què canvia això tot el que hem de seguir fent pel nostre fill o filla? No s'enten, si no és per estalviar per una banda el que et donen per l'altra.

La manca de coordinació entre conselleries provoca contradiccions que fan evident que el criteri no és protegir a la persona amb discapacitat, sino econòmic. Com per exemple quan l'administració educativa considera que l'alumne no pot seguir a l'ensenyament ordinari per les seves grans dificultats intel·lectuals, però quan han de valorar la dependència d'aquesta mateixa persona, que pot donar dret a una prestació, les dificultats ja són menors.

Les prestacions han d'anar d'acord amb les necessitats de suport de les persones, de la situació personal en la que es troben i és necessari fer una bona avaluació per ajustar -las al moment vital de manera personalitzada.

No és coherent que jo tingui dret a prestació farmacèutica gratuita per tenir un fill amb discapacitat i en canvui ell no tingui dret a assistència psiquiàtrica. Cal reendreçar les prestacions i ajudes dirigides a les necessitats de les persones afectades.

És imprescindible una continuitat en l'atenció i la prestació de serveis a les persones amb discapacitat intelectual, sense que es vegin afectades per les "fronteres" entre unitats administratives prestadores del servei