Impulsar el model de cohabitatge de gent gran

El cohabitatge és una resposta de la societat civil a una mancança. El model residencial hegemònic genera institucions on moltes persones no troben la cura que els agradaria tenir, atès que està molt medicalitzat i hi ha una gran sensació de soledat. Són espais on, d’alguna manera, s'espera que arribi la mort; a més les persones cuidadores estan molt precaritzades. Davant d'aquest escenari, moltes persones quan es jubilen busquen alternatives per poder planificar la seva vellesa.

Es tracta d'una resposta comunitària, de vida digna i de foment de les relacions socials, posant la voluntat de la persona en el centre des del suport mutu. Es destaca que moltes iniciatives de co-criança parteixen d'unes premisses i necessitats similars. 

Es destaca que són iniciatives que troben molts obstacles, fins ara són privades i sense suport públic. La sectorialització dels ajuts és problemàtica, sovint troben suport per fer l'habitatge, però no per la provisió de cures. La segmentació dels serveis i ajuts públics segons tipus de necessitat o segons perfil poblacional són un obstacle per a la innovació social. La política d'habitatge ha de poder vincular-se amb la política de cures i a l'atenció sociosanitària. S'ha d'assegurar que tothom tingui les mateixes possibilitats de gaudir dels serveis sociosanitaris independentment d'on es visqui. En definitiva, la proposta consisteix en oferir suport a aquestes iniciatives i eliminar obstacles que dificulten la seva implementació pràctica.