Procés participatiu per al desenvolupament de l'economia col·laborativa a Catalunya

No obstant, per poder aconseguir l’objectiu perseguit pel Govern de la Generalitat, el desenvolupament de l’economia col·laborativa a Catalunya, cal tenir en compte l’opinió del ciutadà. La ciutadania és la veritable protagonista d’aquest nou paradigma dins l’economia, pel que la Comissió Interdepartamental ha impulsat un procés participatiu on qualsevol ciutadà pot dir la seva i enriquir la tasca de la Comissió.

 El procés participatiu es divideix en 2 eixos de debat:

• Eix 1. Caracterització de l’economia col·laborativa
• Eix. 2. Desenvolupament de l’economia col·laborativa: el nou rol del ciutadà agent productor

Tens fins el 30 d’abril per dir-hi la teva, col·labora!

Un cop finalitzat el termini, la Comissió Interdepartamental analitzarà tots els comentaris i elaborarà un informe on es recullin les valoracions de les aportacions ciutadanes, així com també quines idees facilitades s’han implementat, quines no, i el seu perquè.

Caracterització de l’economia col·laborativa

No existeix una definició plenament consensuada d’economia col·laborativa, si bé els diferents organismes internacionals, com la Comissió Europea, coincideixen i concreten certs aspectes que són clau per a caracteritzar aquest nou fenomen: entorn obert i interconnectat; nous nivells de participació ciutadana, intercanvi i col·laboració entre iguals; serveis proveïts de forma ocasional i complementària a l’activitat principal; accés enlloc de propietat; sistema basat en la confiança i ús de recursos infrautilitzats.

En aquest sentit, existeixen factors de consens que cal tenir en compte per dur a terme el desenvolupament de les relacions entre particulars mitjançant una plataforma o comunitat d’usuaris en què es comparteixen béns sovint infrautilitzats o serveis en unes condicions òptimes que:

• afecten a múltiples sectors d’activitat, 
• comporten un nou model productiu que transforma les organitzacions empresarials i el mercat laboral, i
• requereixen un enfocament d'anàlisi sectorial.

Per concretar els aspectes clau que permetin l’encaix d’aquesta nova oferta basada en el ciutadà agent productor en condicions de competència lleial, cal donar resposta a les següents preguntes:

- Com definiries economia col·laborativa? Parlem bàsicament de consum col·laboratiu? Forma part de l’economia social i solidària? Segons la teva opinió, què és i que no és economia col·laborativa?

- En quines condicions creus que aquestes plataformes s'han de considerar un model de negoci assimilable al concepte “empresa tradicional" i no només un simple connector d’oferta i demanda?

- Una de les característiques principals d’aquestes plataformes és que utilitzen sistemes de reputació basada en les opinions dels propis usuaris. Penses que l’administració hauria de tenir més control sobre el que s’ofereix i es demanda mitjançant les plataformes i aplicacions digitals? O ha de dirigir els seus esforços a què els sistemes de reputació de les plataformes digitals funcionin correctament?

- Les dades necessàries per assegurar un bon comportament fiscal són rellevants per a garantir el funcionament del sistema i donar transparència. D’altres com, per exemple, el nombre de pernoctacions de turistes en domicilis particulars o usuaris de vehicles per compartir viatges, ofereixen molta informació que seria útil per a la millora de polítiques públiques. Creus que és interessant recollir aquest tipus d'informació? 

- El ciutadà agent productor és un nou agent econòmic que posa en valor el que té, el que sap, el que li agrada, per contribuir en la societat, per reconeixement social o a canvi de contraprestació econòmica. Segons la teva opinió, el sistema actual està pensat per encaixar aquest nou agent? Quins creus que són els aspectes bàsics a considerar per adaptar el nostre sistema a aquest nou agent?

El nou rol del ciutadà agent productor

L'objectiu perseguit pel Govern en el desenvolupament de l’economia col·laborativa a Catalunya és preservar la legalitat en la prestació de serveis, mantenir els drets de les persones i, alhora, crear les condicions adequades per a la innovació amb la finalitat de dotar la societat i l'economia catalana d'un ecosistema adaptat als nous entorns digitals i les oportunitats que ofereix.

Davant la realitat de l’aparició de noves formes de relació econòmiques, el Govern està treballant en detectar àrees de confluència entre les activitats de l’economia col·laborativa (ciutadà agent productor) i les activitats empresarials regulades tant en la normativa sectorial vigent com en la transversal.

Aquest procés comportarà, necessàriament, la incorporació de l’activitat dels particulars - els nous oferents que són ciutadans agents productors-, així com dotar d’un marc de seguretat jurídica a tots els operadors per tal de garantir un entorn d’igualtat (level the playing field).

Per tot això, la Comissió Interdepartamental ha considerat necessària la participació dels ciutadans, com a membres protagonistes d’aquest nou fenomen, en l’exercici d’anàlisi i avaluació que està duent a terme el Govern de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit:

- Quan una activitat es considera activitat de l’economia col·laborativa? És a dir, quan es pot considerar que una activitat és prestada per un particular-no professional? Cal diferenciar la figura del ciutadà agent productor del professional que actua a través d’aquestes plataformes digitals?

- Penses que cal establir diferents requisits normatius als particulars que actuen de manera ocasional que als professionals?

- El lloguer dels habitatges d’ús turístic està regulat. Creus que per encaixar el fenomen de l’economia col·laborativa, val la pena regular aquesta pràctica de forma més flexible quan es tracta de l’habitatge principal o habitual (cessió d'habitacions o habitatge sencer)? Quins penses que són els aspectes positius i negatius d’aquesta pràctica?

- Quina és o hauria de ser la fiscalitat aplicable? En aquest sentit, cal diferenciar les activitats en què no hi ha transacció monetària, les de co-consum, de les que generen un rendiment econòmic. 

- Gran part de la pressió fiscal ve determinada pels guanys que les pròpies activitats generen: creus que la càrrega fiscal ha de tenir en compte la distinció segons si l’activitat es proveeix per un professional o per un particular de manera ocasional? 

- Les principals àrees metropolitanes estan adoptant diferents iniciatives en matèria de mobilitat col·laborativa i sovint sostenible, creus que s’ha de facilitar el fet de poder compartir vehicle i despeses de viatge?  Potenciaries el lloguer de vehicles sostenibles i/o elèctrics per períodes curts de temps en entorns urbans?

- Quin és o hauria de ser el marc de relació laboral, o de prestació de serveis, dels particulars-no professionals amb la plataforma? Utilitzar una plataforma digital per oferir-te com a repartidor de paquets ocasionalment per treure uns diners extra, posar a disposició places del teu cotxe per compartir un trajecte o passejar gossos a canvi d’una petita remuneració et converteix en empleat de la plataforma? Creus que depèn del grau d’ús que en facis?

- La normativa de consum no contempla les relacions que s'estableixen entre particulars. En funció de si l’activitat es duu a terme per una empresa/professional o per un particular, creus que els drets dels consumidors han de tenir garanties diferents? Quines garanties de protecció del consumidor haurien d'estendre's també en aquesta relació entre particulars?