Estic totalment d'acord en regular allò que a la pràctica les infermeres catalanes ja fan, però s'ha de fer bé. Al Sindicat Metges de Catalunya només recordar-li que no volem fer de metges. Som infermers i infermeres, professionals de la salut amb formació en farmacologia i que emprem de forma regular fàrmacs per a proporcionar les nostres cures. En quant als fàrmacs exempts de recepta mèdica és obvi. Fins i tot un auxiliar de farmàcia el prescriu i el ven sense poder consultar la Història Clínica i ningú se'ls llença a sobre. Si un pacient se'l pot comprar sense recepta, perquè no el pot indicar un professional sanitari? I a més, un professional com la infermera que els domina i en sap la farmacodinàmica, interaccions, etc? Amb els de recepta mèdica cal modificar la condició. LA INFERMERA DIAGNOSTICA. El diagnòstic infermer està englobat dins els procés infermer i tenim un llenguatge propi (NANDA) que no entra en contradicció amb d'altres (CIM), per tant la infermera, pesi a qui li pesi diagnostica, i ho fa en el llenguatge que més s'adequa al pacient (NANDA, CIM, DSM...). Però que el sindicat de metges estigui tranquil, els companys metges de veritat ja saben que nosaltres no diagnostiquem neos de pulmó estadi 3, ni fem intervencions de reseccions intestinals; cadascú té la seva feina (i bastant que en tenim nosaltres!). Només volem que la infermera que està a hospitalització tingui garanties de donar-li un almax al seu pacient que té reflux, o que la infermera de primària pugui modificar la pauta de sintrom (com totes fan) segon l'INR; o que els d'emergències puguin admiinistrar un fentanil a la fractura de canell amb garanties legals, perquè ho fem, i ho continuarem fent com fins ara, perquè és la nostra feina. Per acabar m'agradaria que es tractés aquest tema amb més respecte. Les infermera, com sabem, fem de filtre de molts errors mèdics i ningú en parla d'això, no interessa. Mai faré menció a l'error d'un company, perquè és un company i treballem en equip. Tots ens equivoquem, per molta formació que tenim, però parlar que la prescripció infermera no és segur és no tenir ni idea del sistema sanitari català ni de la feina i la formació real d'aquestes professionals sanitàries que poden esdevenir un pilar molt fort en mantenir el nostre sistema de salut actual. Cal fugir d'actituds paternalistes com si els metges siguin qui ens hagin de donar el vist-i-plau... de què? Ja som tots grans, i els ATS fa molts anys que no exsiteixen. Hem d'aprendre de països avançats i hem de reconéixer el treball diari que fan les infermeres. Moltes gràcies!