En contra Això és totalment fals, no existeix tal cosa com el neurosexisme; no hi han cervells masculins ni femenins, o dit d'una altra manera: els cervells de dones i homes no funcionen de formes diferents. Aquesta pseudociència del neurosexisme és similar a la frenologia, i està totalment refutada. Per a mostra, es poden buscar els treballs de Cordelia Fine. Ningú no neix en el cos equivocat, no hi ha res com una "ànima sexuada" ni tampoc una "ment immaterial". Som els nostres cossos. La trista realitat és que la gent neix, i creix, en entorns sexistes, on les fan sentir malament per les seves formes d'expressar-se, dient que no és "propi del seu sexe". Això de sentir-se "home o dona" no són més que una col·lecció d'estereotips sexistes sobre el que suposadament sent, o pensa, algú. Que té a veure amb què és el que espera de cada sexe la societat concreta, és a dir: el gènere. Recolzar la diversitat en sentit ampli és abolir els estereotips de gènere, que són sempre sexistes.
Avantprojecte de llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere
#lleitrans Consulta pública prèvia sobre l'Avantprojecte de llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere
Hay muchos estudios internacionales a cerca de la estuctura y funcionamiento cerebral de las personas trans ( El cerebro funciona parecido al sexo sentido) Así que creo que enfocandolo no sólo desde lo emocional y psicológico del individuo, sinó también desde el punto de vista científico, educar e informar a cerca de la realidad de la diversidad tanto en escuelas, como en el mundo laboral,etc, podría ayudar en la integración y contra las agresiones e intolerancia hacia el colectivo.
Empremta digital
El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.
Valor:
82dada361bab40956ef1f50299e06f1e394705a1b173c87b59e81443fe1665d4
Origen:
{"body":{"es":"<p>Hay muchos estudios internacionales a cerca de la estuctura y funcionamiento cerebral de las personas trans ( El cerebro funciona parecido al sexo sentido) Así que creo que enfocandolo no sólo desde lo emocional y psicológico del individuo, sinó también desde el punto de vista científico, educar e informar a cerca de la realidad de la diversidad tanto en escuelas, como en el mundo laboral,etc, podría ayudar en la integración y contra las agresiones e intolerancia hacia el colectivo.</p>"},"title":{"es":"Información general a nivel científico"}}
Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen.
Compartir:
Compartir l'enllaç:
Si us plau, enganxa aquest codi a la teva pàgina:
<script src="https://participa.gencat.cat/processes/dretalaidentitatiexpressiodegenere/f/3371/proposals/83376/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://participa.gencat.cat/processes/dretalaidentitatiexpressiodegenere/f/3371/proposals/83376/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Comentaris més votats
1 a favor (25.0%)
2 en contra (50.0%)
17 comentaris
Conversa amb bocatadesapiens
Això és totalment fals, no existeix tal cosa com el neurosexisme; no hi han cervells masculins ni femenins, o dit d'una altra manera: els cervells de dones i homes no funcionen de formes diferents. Aquesta pseudociència del neurosexisme és similar a la frenologia, i està totalment refutada. Per a mostra, es poden buscar els treballs de Cordelia Fine.
Ningú no neix en el cos equivocat, no hi ha res com una "ànima sexuada" ni tampoc una "ment immaterial". Som els nostres cossos. La trista realitat és que la gent neix, i creix, en entorns sexistes, on les fan sentir malament per les seves formes d'expressar-se, dient que no és "propi del seu sexe".
Això de sentir-se "home o dona" no són més que una col·lecció d'estereotips sexistes sobre el que suposadament sent, o pensa, algú. Que té a veure amb què és el que espera de cada sexe la societat concreta, és a dir: el gènere.
Recolzar la diversitat en sentit ampli és abolir els estereotips de gènere, que són sempre sexistes.
No hay cerebros rosas y azules. Es efectivamente neurosexismo acientífico, esos estudios se han tumbado ya mil veces. Pero propongo una cosa: para evitar confusiones y fraudes, ya que afirma que hay un rasgo cerebral distinguible en las personas transexuales, hagámosle una prueba que lo detecte: si lo tiene le permitimos cambiar su DNI, acceder a espacios de mujeres, etc. y si no lo tiene, no. ¿A qué ahora el argumento inventado del cerebro ya no resulta tan interesante?
Exacte! I afegeixo al respecte, llegiu també a Gina Rippon. Superem ja aquest neurosexisme. Que sí, els cervells de dones i homes són diferents, però per com se'ns ha educat i com se'ns socialitza a les unes i als altres (gènere), i no de manera innata.
Conversa amb Silvia
Lo único que dice la ciencia es que solo hay dos sexos y que no pueden mutar. Lo demás es propaganda sexista.
la ciencia de primaria quiza.
https://blogs.scientificamerican.com/sa-visual/visualizing-sex-as-a-spectrum/
El sexo es un espectro pero solo hay hombres que se hormonan y operan porque “desean” ser mujer y mujeres que se hormonan y operan porque “desean” ser hombres. Dónde están los otros sexos fuera de este binarismo? Cómo se las ha ingeniado el patriarcado durante toda la historia para decidir a quiénes se les excluía de la esfera pública, quiénes se encargaban de los cuidados y la crianza, a quiénes someter al velo y ablaciones, a quiénes vendar los pies, quiénes no tenían derecho a tener estudios universitarios y un largo etcétera? Qué caracteres sexuales tienen quienes violan y quiénes son violadas? Para defender los derechos de las mujeres, hay que tener claro qué es una mujer. Cuál es tu definición de mujer?
Pel que sembla, parlarem de sexe. Perquè... hi ha una mica de confusió.
Primer, definit per sexe: aquí estic parlant de sexe físic, no de gènere. Parts del cos, hormones i genètica (i més).
D'acord, tothom està molt familiaritzat amb la dicotomia XX/XY, oi? Sí, què hem après tots a... Primaria? I això és genial, et dóna un punt de partida. Però és... bé, és només el punt de partida.
La IDEA és, XX és noia, XY és noi, oi?
Bé... això no és del tot correcte. Hi ha persones XY, que tenen ovaris! I donen a llum! I XX persones que tenen cossos masculins i espermatozoides funcionals!
Normalment es descarten com a "anomalies" i, de fet, alguns casos tenen problemes mèdics. Però molts no ho fan (com la dona XY que dóna a llum). I això és només la punta de l'iceberg de "espera, això no encaixa a la nostra caixa M o F tret que la fem més gran".
Hi ha tot un munt de coses que poden fer que passin tot tipus de coses "estranyes", que van des de genètiques (XXY, XYY, Y, X, XX amb translocació,
XY amb supressió) fins a hormonals (insensibilitat als andrògens, insuficiència de l'estradiol) i disruptors com les dioxines
Per tant, ets científic i vols investigar coses, oi? Això vol dir que has de classificar les coses. Sense categories, les dades són difícils! Així que agafeu totes aquestes persones, incloses les "estranyes" i les traceu en un gràfic. Lògic!
Utilitzeu totes les diferències que hi ha, diferents genètiques, diferents respostes a les hormones, diferent efectivitat en les vies de senyalització, diferents mides en el nucli periventricular anteroventral (AVPV) (sí, això és una cosa) i doneu a tot números, i els afeguiu.
S'obté el que s'anomena distribució bimodal (en la seva majoria, en parlarem més endavant) que sembla així. Aquests dos grans pics són el que anomenem "mascle" i "famella" (fins i tot de color rosa convenient per als nens i blau per a les noies; estem utilitzant colors de gènere victorians, oi?)
Ara, quan intenteu mirar dades, sovint agrupem
sovint agrupem coses. Quan ho fem amb una trama com aquesta, s'anomena "histograma". Bàsicament estem desglossant una línia corba en "contenidors" discrets.
Tradicionalment, hem utilitzat contenidors MOLT GRANS per a això quan parlem de sexe. Bàsicament, o bé agrupes tot vagament a prop d'un cim en el cim, o simplement fingeixes que no hi ha res més que els cims més grans. Això fa que sigui molt fàcil, perquè 2 és fàcil de fer dades.
Ara no parlo de sentiments aquí. Parlo de dades. A mesura que comences a mirar qualsevol cosa interessant, com per exemple els efectes de la 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-P-dioxina en els animals, comences a adonar-te que un model de dues categories no prediu bé els teus resultats.
Al principi dius: "Bé, va ser estrany". Així que ho torneu a fer i encara no funciona. Així que mireu el vostre model i dieu: "Bé, d'acord, què passa si el model està malament?"
Però el model... prediu moltes coses, i va funcionar durant anys, així que...
Una ànima emprenedora diu: "Ei, recordes aquell histograma on dèiem que només modelàvem amb els pics?" I tothom diu: "Uh, sí?" I diuen: "Què passa si... Utilitzem aquestes dades?" I tothom gemega, perquè les dades complicades són difícils.
Però algú s'asseu i fa la feina, i mira, la model torna a funcionar. Quan el TCDD va convertir "atzar" alguns «nois» en «noies», però després algunes «noies» en «nois», ara podeu veure que hi ha un subgrup del que hauríeu anomenat "femella" que respon com el "mascle".
El que és important aquí és que no heu etiquetat malament els mascles com a femelles. Es tracta de "famelles" funcionals que poden fer totes les coses "femenines" habituals, com ara gestar nadons. Però responen a aquest disruptor endocrí d'una manera "masculina".
Així que afegiu dues categories més, anomeneu-les "Mascle2" i "Famella2" i seguiu, feliços que el vostre model funcioni! Ara tens 4 sexes, però realment no has de dir-ho a ningú, oi?
peerò llavors recordeu que teniu aquelles persones XY que gesten nadons. Així que afegeixes "Intersex1" I després les XX persones amb penes... i ovaris? D'acord, "Intersex2" perquè tots aquests grups responen de manera diferent amb la senyalització i el cervell.
I com més mires, més APRENEM, més serem capaços de separar aquestes petites diferències. Depenent del que fem, potser no ens importa. Si un metge us està donant aspirina, probablement no sigui gran cosa.
Però si us fan servir un esteroide? O tractar la intoxicació per dioxines? Podria ser important!
Si tornem a aquesta trama de l'histograma, podem seguir desglossant el vostre sexe biològic en diferències cada cop més petites en àrees cerebrals, nivells hormonals, diferències de senyalització, variacions genètiques. No hi ha res que ens impedeix abocar CADA INDIVIDU a la seva pròpia categoria.
Tècnicament, això no seria "sexes infinits", però 7.400 milions de sexes hi esta funcionalment a prop. Ara, la nostra medicina no està prou avançada perquè AQUEST nivell de detall faci cap diferència. PERÒ PODER SER-HO en el futur. Medicina individualitzada!
El que cal recordar és que això no és "nou". No estem "inventant sexes" aquí. El sexe ha estat SEMPRE aquesta corba. Només estàvem fent servir categories REALMENTE GRANS. I ara ens estem adonant que això no és representatiu de la biologia, està inhibint la comprensió de la medicina i la biologia.
L'objectiu dels models en ciència és predir. Si no prediuen correctament, primer comprovem si hem mesurat correctament les dades i repetim l'experiment un parell de vegades més. Si encara no encaixa, hem de mirar el model.
Val la pena assenyalar que mai no parlo de transgènere parlant de sexe.
Les estimacions actuals són que la població intersexual és almenys del 2%. Sabem que és baix perquè hi ha molta gent "invisiblement intersexual"
Això significa almenys 150 milions de persones al món.
Q-El sexo es un espectro pero solo hay hombres que se hormonan y operan porque “desean” ser mujer y mujeres que se hormonan y operan porque “desean” ser hombres.
A-No entenc com pots afirmar que el sexe es un espectre i despres reduir-ho de manera binaria per procedir amb la teva argumentació, es completament incoherent.
Q-Dónde están los otros sexos fuera de este binarismo?
A-He respost ampliament a la pregunta previament
Q-Cómo se las ha ingeniado el patriarcado durante toda la historia para decidir a quiénes se les excluía de la esfera pública, quiénes se encargaban de los cuidados y la crianza, a quiénes someter al velo y ablaciones, a quiénes vendar los pies, quiénes no tenían derecho a tener estudios universitarios y un largo etcétera?
A- Les dones trans han sigut barrades de la esfera publica, des de babilonia que se les ha empes al treball sexual, segueixen portant vel a certes zones, i sens castra (quimica o fisicament)... Seguim sense tenir (practicament) entrada al mercat laboral i un llarg etc.
Q-Qué caracteres sexuales tienen quienes violan y quiénes son violadas?
A- Les dones trans reben defet, per capita, mes violacions que les dones cis.
Q-Para defender los derechos de las mujeres, hay que tener claro qué es una mujer. Cuál es tu definición de mujer?
A-Una on hi cap més gent que a la teva definició, clarament.
Lo único que dice la ciencia es que solo hay dos sexos y que no pueden mutar. Lo demás es propaganda sexista.
Conversa amb Alba Salvá
Bien, según la ciencia "sólo hay dos sexos"..... Que expliquen los casos de personas hermafroditas, que tienen ambos..... ¿O acaso esta "ciencia" ya no es tan "científica"?
La "ciencia" debe actualizarse, estamos en el Siglo XXI, no en el XV ni el XVIII.
Qué haya un porcentage ínfimo de personas que nacen con caracteres sexuales de los dos sexos justifica que mi hija comparta vestuario con un hombre con barba y pendientes?
Deixa el teu comentari
Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.
Carregant els comentaris ...
A favor Bien, según la ciencia "sólo hay dos sexos"..... Que expliquen los casos de personas hermafroditas, que tienen ambos..... ¿O acaso esta "ciencia" ya no es tan "científica"? La "ciencia" debe actualizarse, estamos en el Siglo XXI, no en el XV ni el XVIII.