En contra No necessitem que ningú ens digui qui som i menys que ens donguin permís de res. El lliure desenvolupament de les persones és un DRET HUMÀ!
Avantprojecte de llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere
#lleitrans Consulta pública prèvia sobre l'Avantprojecte de llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere
Com psicòlogues expertes, volem aportar reflexions sobre l'atenció a infants i adolescents amb patiment psíquic relacionat amb qüestions d'identitat. La IDENTITAT NO ES INNATA ni es redueix als aspectes relatius a sexe i gènere
Considerem que el concepte trans* és un calaix de sastre que genera molta confusió.
Per llegir l´al·legació complerta, fes clic aquí
Reportar contenido inapropiado
Este contenido no es apropiado?
Detalles del comentario
Ordenar por:
Estás viendo un solo comentario
Conversación con sensenom
A favor
Considero que es tracta d'un debat altament delicat ja que independentment de la posició presa, pot causar gran malestar. Així doncs, abans que res deixo clar que la meva opinió és del tot oberta a crítica. Bé doncs, és innegable, que fa nombrosos anys un bon nombre de persones pateix perquè sent que no encaixa en els estàndards de comportament socialment construïts i transmesos adherits a un binarisme sexual. Tanmateix, segons el meu punt de vista, és essencial no perdre de vista que la societat està prenent, com sempre, una postura que s'adapta a allò establert, i aquesta vegada disfressada d'una brisa revolucionària del tot falsa. És comprensible que una persona de sexe masculí se senti angoixada en no encaixar en allò que s'espera d'ella, i doncs, vulgui convertir-se en aquella categoria en la que sí encaixa. Tradicionalment, puc arribar a entendre que fos la opció més viable, doncs si volies ser tractat d'x manera, és a dir, com home o com dona, lo fàcil era que se't veiés com tal
Tot i així, i aquí és on crec que cal molta conscienciació, penso que és un gran error no adonar-nos que allò que caldria és aconseguir que no hi hagués conductes tan associades o arrelades al concepte sexe, aconseguint pràcticament l'extinció del concepte gènere, doncs estem veient que fa mal. Han de poder existir persones de sexe femení que se sentin més representades en el gènere masculí, i tot i així puguin reconèixer que són dones, dones revolucionàries, que són qui són sense voler-se adequar a allò que se'ns imposa.
Així doncs, crec que el que cal és enfrontar-nos d'una vegada als valors establerts, mostrar als infants i adolescents que poden ser, actuar i vestir-se com vulguin, però sempre respectant. Hem d'aprendre a tractar-los per igual, sense promoure aquest binarisme que sovint va de la mà d'opressió, desigualtat. Aquells qui haurien d'anar a teràpia són aquells qui no poden entendre que existeixen noies també valentes, que els agrada el futbol i que detesten el color rosa, així com nois que els apassionen les nines i el ballet. Així com milers d'altres combinacions. La por al nostre altre interior inconscient però existent ens fa témer allò que no permetem acceptar de nosaltres. Ja és hora de prendre consciència i de deixar de buscar que tot encaixi en una societat que tracta el gènere com quelcom no construït i estable, quan no és sinó una construcció social constantment canviant. Si el gènere són comportaments associats al sexe, no us adoneu que n'existeixen infinits; tants com persones?
A favor Com a psicòloga, m'adverteixo a aquesta proposta, i estic completament d'acord amb aquestes reflexions, crec que estan ben argumentades i enfocades a clarificar i, sobretot a vetllar per la protecció, la salut i el benestar de les persones, en especial els infants i els adolescents. Gràcies per les vostres reflexions. Eulàlia